Fins que no fem el recompte de vots no se sabe ben bé els resultats. La següent fase sociològica consisteix a esbrinar per què els ciutadans han votat el que han votat. A diferència dels sondejos predictius, aquesta anàlisi del motiu del vot es fa sense preguntar a cap ciutadà la causa de la seva tria.
Els perdedors diuen que els seus votants s’han quedat a casa. Com ho saben que els abstencionistes són els seus votants renegats? I si els «seus» votants ja no ho són seus?
El sociòleg polonès Zygmunt Bauman, pare del concepte «modernitat líquida», va dir que «quan una quantitat cada cop més gran d’informació s’escampa a una velocitat cada cop més alta, la creació de seqüències narratives, ordenades i progressives, es fa progressivament més dificultosa. La fragmentació amenaça d’esdevenir hegemònica.
Els sondejos electorals busquen predir quin serà el resultat de les votacions. Últimament, les enquestes no n’encerten ni una. I no diguem els sondejos a peu d’urna. Són un fiasco
I això té conseqüències en la manera que ens relacionem amb el coneixement, amb el treball i amb l’estil de vida en un sentit ampli». I remata Bauman: «La vida social ja s’ha transformat en una vida electrònica o cibervida». El vot líquid fa molt difícil saber què votarà el ciutadà i per què ha votat el que ha decidit votar. Això no ho arregla ni la intel·ligència artificial.
