Dèiem l’altre dia que el periodisme local busca connexions properes amb les notícies d’abast mundial. Hem destacat els carquinyolis que van oferir a la reina Elisabet II durant la seva estada a Barcelona i també que el maître que li preparava els gintònics al Ritz de Londres era Alfred Romagosa, de l’Arboç. Ara, un reportatge de X. Santesmasses publicat a Segre, ens assabenta que la catifa vermella del funeral de la monarca procedeix de Tèxtil Olius, una fàbrica ubicada al Solsonès. L’encàrrec de la casa Windsor no va especificar l’ús de la peça, però posteriorment va quedar clar que seria utilitzada per al funeral a l’abadia de Westminster. La capacitat de producció de Tèxtil Olius és sorprenent. Té 97 treballadors i el 85% de la seva producció és per a l’exportació, principalment al Regne Unit. Si sorprèn el potencial productiu de Tèxtil Olius, encara és més inversemblant la seva antiguitat. La casa ha complert 181 anys d’ençà que va començar a fabricar cintes de cardada. Com són les coses. Som capaços d’anar a comprar catifes a Istanbul i tenim una de les principals fàbriques del món al costat de casa. La informació global comença per la informació local.
La catifa vermella que s’utilitzarà a la cerimònia fúnebre de la reina Elisabet II a l’abadia de Westminster és catalana. Concretament, ha estat elaborada a Olius, al Solsonès
