L’enuig per la ploma no acaba aquí. El monarca s’aixeca de la taula i torna a carregar contra la pobra ploma: «No puc suportar aquesta maleïda cosa! Ho fa cada punyetera vegada!». No ha començat bé el seu regnat el fill d’Elisabet II. Sembla que no n’ha après de la mare, la qual sí que va saber assimilar les lliçons de Winston Churchill. El primer ministre escrivia dempeus sobre un escriptori vertical, amb la qual cosa es concentrava molt més bé en la feina.
«Per Déu, odio aquesta ploma!», va exclamar Carles III quan es va tacar de tinta mentre firmava en el llibre de visites del castell d’Hillsborough. El mal caràcter del nou rei preocupa
Quan havia de fer alguna reprovació, en comptes d’enfurismar-se de mala manera com ha fet Carles III, Churchill emprava el subtil humor anglès. És famosa l’anècdota de quan li van preguntar què li havia semblat el menjar del restaurant francès Le Cocq D’Or, que havia obert recentment a Londres. «Seré sincer», respongué l’il·lustre comensal. «Si la sopa hagués estat tan calenta com el vi, el vi hagués estat tan vell com el gall d’indi, i el gall d’indi hagués tingut el cuixal de la cambrera, la meva opinió seria molt favorable». Té una difícil papereta Carles III. Ha de succeir personatges irrepetibles.
