Tendim a portar als tribunals de justícia qualsevol disconformitat, fins i tot la sanció federativa a un futbolista. El cas més inaudit ha passat a Vigo. Un alumne de Formació professional ha reclamat 100.000 euros d’indemnització pels perjudicis que li ha ocasionat un professor que li va suspendre una assignatura.
El demandant concreta una vindicació de 2.183,31 euros per la pèrdua de la beca; 40.000 euros pel «patiment psíquic» ocasionat durant la vigència del curs; i 57.816,69 euros perquè el suspens li ha «tacat l’expedient» i li ha impedit accedir al mercat laboral. Ens hem begut l’enteniment.
És un criteri general que cal desjudicialitzar la política. Tanmateix, la societat avança en la direcció contrària
fortunadament, el jutge ha deixat aclarit que l’alumne allò que havia d’haver fet és anar a classes de recuperació; ha desestimat la demanda i ha condemnat l’estudiant a pagar 1.500 euros en concepte de costes judicials.
És lamentable que els Tribunals hagin de perdre el temps a resoldre qüestions que abans ventilava el pare amb l’espardenya, una solució que ara no es deu poder ni dir perquè no és políticament correcta, o perquè hi ha el risc que algú et porti als tribunals.
