Per molts anys

Actualment no té perdó ni excusa oblidar-se de felicitar un parent, un amic o conegut el dia del seu aniversari. Des de primera hora, sempre hi ha algú que aixeca la llebre al xat de la colla, de la feina, o dels de la moto i comença la tirallonga de felicitacions. El mòbil no para. Si fallen els xats on tots estem, surt el Facebook, el LinkedIn, l’Instagram o qualsevol altra xarxa social per fer memòria. És bonic que et felicitin, tot i que a hores d’ara dona molta feina respondre totes les gratulacions que reps. El costum de celebrar els aniversaris es remunta als egipcis. Cada cultura ho celebra de distinta manera. Els més animals són els escocesos que pengen pels peus els joves homenatjats i els colpegen a terra tantes vegades com anys celebrin. Aquí, abans, fèiem el mateix, però amb estirades d’orella. Això ha canviat, igual que també ha variat el significat del guarisme. Antigament, fer-ne 40 era entrar a la senectut. Ara la Generalitat es planteja suspendre el lliurament de medalles als centenaris perquè fer un segle no té cap mèrit. Jo avui en faig 68, una xifra sense gràcia perquè totes les bromes arriben quan en fas 69. Moltes gràcies a tothom.