Cap al juny de 1998, un grup d’excursionistes de Barcelona va observar que per una esquerda de la muntanya prop de la Vall de Cardó sortia vapor d’aigua. Van preguntar als veïns de Benifallet i ningú no en sabia res. Uns caçadors havien observat que si algun conill entrava al forat ja no en sortia. Si darrere del conill aviaven una fura, no sortia ni el conill ni la fura. La curiositat va fer que decidissen entrar a l’enigmàtica gruta.
Dels quatre membres del Club Excursionista de Gràcia (Manel Arnau, Ramon Garcés, Eugeni Marigot i Jesús Griera) no sé qui va entrar primer, però quan va sortir del forat va exclamar: «He vist unes meravelles!». Així va ser com es va descobrir la Cova Meravelles de Benifallet i dues més que es van trobar després, la Cova Marigot i la Cova del Dos. De manera especial la Cova Meravelles és una filigrana de la natura. Algunes formacions evoquen figures inversemblants, com la mà d’un gegant o la figura d’un templer agafant l’escut. La Cova Meravelles no té la grandiositat de Bètharram, Nerja o del Drac, però són la bombonera de les grutes mediterrànies. Els catalans les coneixem poc. No sabem el que tenim a tocar de casa.