Hores abans del partit contra Espanya, el seleccionador costarricenc, Luis Fernando Suárez, destacava en una entrevista de Diego Torres a El País que «viure en un país sense exèrcit és pura vida!». Efectivament, Costa Rica no té exèrcit. José Figueres Ferrer, Don Pepe, un dels fundadors de la Segona República de Costa Rica, el va suprimir l’1 de desembre de 1948 amb l’argument que «no vull un exèrcit de soldats, vull un exèrcit d’educadors». Els pares de Don Pepe eren Marià Figueres Forges, metge d’Os de Balaguer, i Paquita Ferrer Minguella, mestra de Reus. La lloança de l’entrenador al fet que Costa Rica no tingui exèrcit ens remet al futbol com a metàfora de la guerra. Si realment aquest esport és un substitutiu de l’enfrontament bèl·lic, haurem de donar la raó a Flavio Vegacio Renato: «Si vis pacem, para bellum» (si vols la pau, prepara’t per a la guerra).
La selecció de Costa Rica ha encaixat la major golejada, fins ara, del Mundial de Qatar: set a zero
A l’altre extrem de la pacífica Costa Rica, Espanya enarbora un discurs militarista que comença amb l’apel·latiu de La Roja, el color més intents (com deia Kandinski) i es recrea en el mite de la ‘fúria espanyola’, nascut pel gol de Belauste a Suècia als Jocs d’Anvers. El capità de La Roja va rematar de cap amb tant d’ímpetu que van acabar dins de la porteria, la pilota, el porter i tres defensors suecs.
