En l’any 2011 es va aprovar a Espanya, l’actual Regim Laboral Especial per les empleades de la llar, on estaven donades d’alta a prop de 400.000 persones (més del 95% dones i entre elles una gran majoria estrangeres). Aquesta normativa tenia una finalitat: reconèixer diferents drets com l’accés a les baixes per malaltia a un col·lectiu amb grans bosses d’economia submergida. Però continuava negant la protecció de l’atur, malgrat les contínues reivindicacions del sector.
Una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictada en el mes de febrer, reconeix que aquest règim especial «constitueix una discriminació indirecta per raó de sexe i contraria al dret europeu i a la Directiva d’Igualtat». Aquesta sentència argumenta que aquest col·lectiu hauria de tenir dret a cobrar l’atur, i per tant, la normativa espanyola vigent en aquell moment i concretament en aquesta matèria és contraria a la Directiva Comunitària. Aquesta falta de protecció, senyala el Tribunal, comporta una major exclusió de les empleades i un desemparament social.
S’elimina l’acomiadament per desistiment, que permetia acomiadar a una treballadora sense al·legació de causa i amb una indemnització
El Govern Central ha aprovat recentment el Reial Decret-Llei 16/22 de 6 de Setembre (un pacte elaborat entre les organitzacions sindicals i plataformes de treballadores domèstiques) que reconeix en primer lloc el dret a l’atur de les empleades de la llar (ja durant la pandèmia es va improvisar una prestació especial per aquestes treballadores) i a la protecció de la seguretat i salut (estan protegides de qualsevol accident de treball), de forma equivalent a qualsevol altra persona treballadora, d’acord amb el Dret Constitucional a la salut. Tenen dret igualment, entre altres, a descansos i vacances. En segon lloc, i és una gran novetat, s’elimina l’acomiadament per desistiment, una opció a vegades arbitrària i una figura jurídica que fins ara permetia acomiadar a una treballadora de forma unilateral, sense al·legació de causa i amb el pagament d’una indemnització. A partir de la vigència del Decret, en tot moment s’haurà d’argumentar l’acomiadament. Donades les característiques de la relació laboral de caràcter especial de les treballadores de la llar, s’estableixen 3 tipus d’acomiadament: per disminució d’ingressos de la unitat familiar; l’increment de despeses per circumstàncies sobrevingudes, com a conseqüència de la modificació substancial de les necessitats de la família que justifica prescindir de l’empleada o per un comportament de la treballadora que fonamenti la pèrdua de confiança. En tot cas, l’extinció del contracte s’haurà de fer per escrit i amb un dret a percebre una indemnització de 12 dies per any. A més i amb l’objectiu que els cost de la cotització sigui més assumible pels ocupadors i no tingui un impacte negatiu sobre les economies domèstiques, s’estableix una bonificació del 80% en les aportacions empresarials a la cotització al segur de desocupació i Fons de Garantia Salarial (organisme que es farà càrrec de les indemnitzacions en d’aquells ocupadors que es declarin insolvents). Es redissenyarà un nou Reglament que concretarà noves bonificacions, que podrien arribar fins al 45%, introduint consideracions de renda i patrimoni i amb possibilitat d’ampliar en alguns supòsits l’actual del 20% de contingències comunes.
Aquesta normativa posa fi a la discriminació laboral i a la infravaloració històrica d’un treball desenvolupat majoritàriament per dones
Aquesta normativa: 1.-posa fi a la discriminació laboral i a la infravaloració històrica d’un treball desenvolupat majoritàriament per dones, que ha contribuït a la perpetuació d’estereotips i a l’agreujament de la bretxa de gènere que patia aquest sector feminitzat. 2.-Equipara les condicions de treball i de la seguretat social a les de la resta de treballadors per compte aliè. 3.- El contracte que no es realitzi per escrit es presumirà amb caràcter indefinit, independentment de la durada de la relació contractual. 4.-Combat la vulnerabilitat d’aquestes treballadores, el frau i l’economia submergida que s’ha vingut produint de manera habitual dins de l’entorn laboral tan particular com el domèstic i assegura que les treballadores de la llar puguin gaudir d’unes condicions de treball dignes, equitatives i decents. Si les treballadores domèstiques resideixen en la llar on treballen, hauran de tenir condicions de vida decents i s’haurà de respectar la seva privacitat.
