Donald Trump i la Gran Prostituta

L’Apocalipsi no és només una visió antiga, plena de monstres i destrucció, sinó un relat que s’actualitza cíclicament en temps convulsos. Hi pensava en llegir les cròniques sobre l’exposició Apocalypse de la Biblioteca de França. Cabòries. La mostra és un mosaic de manuscrits medievals, pintures barroques i còmics contemporanis que relliguen les visions de cada època sobre la fi del món. M’ha vingut al cap Donald Trump. L’Apocalipsi de sant Joan, el llibre que clou el Nou Testament, relata la decadència terminal d’un món i, entre la seva simbologia aterridora, diverses bèsties semblen fetes a mida per al president: el drac infernal, els quatre genets, la Gran Prostituta de Babilònia... Des del primer dia, l’estil de govern de Trump es basa en el caos i la desinformació, la venjança i la confrontació. Amb la retòrica incendiària, els decrets fulminants, l’afany per desmantellar qualsevol consens, Trump no busca ordre ni redempció, sinó espectacle i domini, mentre el Make America Great Again ressona com un eco de les trompetes de la fi del món. Ara bé, si l’Apocalipsi ens ensenya alguna cosa és que res no dura per sempre. Babilònia cau, el drac és destruït, els genets desapareixen, la Prostituta és jutjada i, al final del cataclisme, emergeix un esplèndid món nou. Potser l’exposició de la Biblioteca de França no és només un viatge al passat, sinó un avís, casual o no, dels temps que venen.