Més que vi

Hi ha revolucions que esclaten amb barricades, i d’altres que s’infiltren com l’aigua a la terra: sense soroll, però transformadores com les de pólvora i guillotina. La comarca del Priorat n’ha viscut una d’aquestes. La Fira del Vi de Falset fa de cronista involuntària d’aquesta metamorfosi. Trenta anys enrere —enhorabona!—, aquell certamen era poc més que una trobada local. Avui, és el termòmetre d’un territori que ha après a fer-se dins l’ampolla i a mirar-se dins la copa. Dues denominacions, un sol cor, escrivia Jaume Vich en aquesta santa casa. La DOQ Priorat i la DO Montsant van néixer de la precarietat i de l’oblit i han florit amb coneixement, l’aposta decidida per la qualitat, la identitat, el territori. Allà on abans hi havia explotacions ofegades per la inèrcia, avui hi ha cellers amb discurs propi. On abans s’imposava la criança forana i la venda a doll, ara mana la personalitat, la criança, la ciència i el terrer. La Fira també és resistència. És la gent del territori aixecant la copa per brindar: «Som aquí. Això és nostre.» És el poble col·lapsat, però viu. Són els joves que tornen, no per nostàlgia, sinó per projecte. És l’enologia que ja no és només ciència, sinó cultura. Quan algú beu un vi del Priorat —diu l’alcalde de Falset— beu més que un vi. Beu un paisatge, una història, un poble que ha après a no demanar perdó pel seu èxit. És així.