Un llegat a l’eternitat

El periodisme és una passió a la qual no importa el suport o la plataforma per on ens arriba. Aquesta passió del periodisme és ni més ni menys que passió per la veritat, cosa necessària per viure en societat com l’aire per respirar. Ja se sap que els periodistes no som els únics que busquem la veritat, però som els únics que la busquem urgentment, perquè per a la societat és urgent saber què passa. Per tant, la veritat del periodisme no és mai una veritat acabada: sempre està en desenvolupament. El que llegeixes avui no està tancat. Continua obert demà, demà passat, la setmana que ve, el mes següent... Tot plegat no vol dir que podem descuidar la feina d’avui perquè demà ja ho adobarem. Perquè el periodisme no és per a periodistes. És per als ciutadans, i els qui ens dediquem a informar hem de tenir els ciutadans a la nostra ment en cada moment del que fem. El poeta J.V. Foix, que la directora d’aquesta santa casa celebrava no fa gaire («És quan dormo que hi veig clar, foll d’una dolça metzina...»), deixà escrit al diari La Publicitat una reflexió mig poètica que retrata molt bé la responsabilitat i la vocació del periodista: «Un diari, com un poema, s’ha de redactar, compaginar i imprimir pensant en els nostres successors d’ací a dos segles. [...] Cada número nou del diari hauria de ser considerat com un llegat que fem a l’eternitat!». Doncs això.