Polítics ploraires

| Actualizado a 05 octubre 2022 07:00
Josep Ramon Correal
Comparte en:

El serial és digne de figurar en el catàleg de les plataformes televisives. En algun capítol hi ha hagut plors i tot. El secretari general de Junts, Jordi Turull, no va poder reprimir les llàgrimes mentre era entrevistat per Jordi Basté a RAC1.

L’entrevistador va quedar descol·locat pel llagrimeig de l’entrevistat. Tanmateix, no és nou que un polític plori en públic. A molts governants, tant d’aquí com de fora, se’ls han escapat les llàgrimes en diverses circumstàncies.

L’Executiva de Junts per Catalunya ha decidit la pregunta que farà a la militància: «Vols que JxCat continuï formant part del Govern de Catalunya?». Podran respondre sí, no o abstenció

Han plorat José María Aznar, Esperanza Aguirre, Ruiz Gallardón, Julio Anguita, Pablo Iglesias, Pedro Sánchez (quan va renunciar a l’acta de diputat), Albert Rivera, Patxi López, Oriol Junqueras, Barack Obama, Cristina Kirchner, Bill Clinton i sobretot el primer ministre de l’antiga URSS durant el mandat de Gorbatxov, Nicolai Ryzhkov, conegut com el bolxevic ploraner.

Els politòlegs diuen que si la plorera és sincera humanitza el polític, però també projecta la seva feblesa. En aquest cas coincideixo amb Arturo Pérez-Reverte quan assegura que «els polítics han de venir plorats de casa». Per plorar ja estem els ciutadans, esfreixurats pels espectacles dels governants que ens toca patir.

Comentarios
Multimedia Diari