Vaig a recollir per encàrrec una garrafa d’oli del raig a Mas de Santa Creu, a Riudoms. Enmig d’un mestral furiós, travesso amb cotxe el Camí del Coll d’en Boch. M’hauria agradat transitar-lo a peu. Sentir el cruixir de branques i fulles que s’assequen a terra i fondre’m en els colors granats, ocres i terrosos del paisatge. M’entusiasma observar la quietud dels arbres quan ja se n’ha recollit el fruit, mentre el vent en fa balancejar les fulles i converteix en intermitents els rajos de sol.
En aquest camí d’oliveres, avellaners i ametllers, arbres fruiters i horta, em parlen especialment les basses. Cada mas en guarda una. La pedra del contorn els dona forma i sentit, defineix el gest de sostenir l’aigua, l’aigua que és mirall del cel. L’itinerari és curt, però suficient per reconèixer l’essència agroalimentària del Camp de Tarragona. És un camí resilient al pas del temps. Cruïlla de civilitzacions. Els pagesos que l’habiten respiren i senten diferent. «Recuperem finques que han estat abandonades i els hi retornem la força i la vitalitat», expliquen a Mas de Santa Creu. Hi he de tornar amb temps per escoltar-los.
El Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar (CERAP) estrena l’exposició ‘Del llamp’, del col·lectiu PhotoKm0. «Les coses importants neixen amb un dinar», diu el fotoperiodista David Oliete. Hi estic molt d’acord. Hi afegiria que també amb un bon vi a taula. Oliete contextualitza els inicis del col·lectiu, ara associació, i l’essència de la mostra: «Som 11 autors que hem dibuixat amb la càmera la nostra manera d’entendre un territori tan contradictori com estimat. Volem reivindicar el Camp de Tarragona des del punt de vista artístic i que la fotografia sigui l’eina per donar-nos autoestima». Rubén Perdomo matisarà: «Posem de manifest la cultura fotogràfica de Tarragona, perquè hi ha molt talent. De nou, un col·lectiu amb l’esperit de l’Agrupació Fotogràfica creada fa 50 anys, que no oblida referents com Joaquim Cabezas». El CERAP acull una mirada coral al Camp de Tarragona amb imatges de Gerard Boyer, Pep Escoda, Ram Giner, Carles Llop, Verònica Moragas, Nani Nolla, David Oliete, Rubén Perdomo, Alba Rodríguez, Cristina Serra i Albert Villena. Els resumeix l’escriptor Joan Cavallé: «Onze mirades distintes per descobrir allò de singular que té el Camp de Tarragona, com és la seva gent, com vesteixen, com desfilen i caminen davant dels nostres ulls, en quines feines treballen, com s’estimen i s’odien, com són les cases, on viuen i, sobretot, com és el seu paisatge que ha perviscut des de fa segles». Tots els angles del Camp o els més simptomàtics estan fotografiats. Des de la mirada des de dalt de l’autobús de Pep Escoda a la serigrafia d’una fulla de parra d’Alba Rodríguez, que em convida a posar-hi paraules. Un dels fragments: «Ara és un brodat, és una làmina que muda la pell, és un bocí de paisatge que el temps ha marcit. És l’adeu al germinar, a la tendresa i al verd fotosintètic. Ara és una fulla abstracta i tel·lúrica». Hi ha retrats lluminosos en blanc i negre com els de Ram Giner, torres elèctriques en simbiosi amb cultius de fruita seca com la d’Albert Villena, rostres esforçats entre avellaners o combatent focs com els de Rubén Perdomo, construccions de pedra seca entre vinyes com la de Cristina Serra, o mans amb solcs que fan oficis, com els que retrata David Oliete... Ah, i els comerços canviant de fesomia, tipografia i sentit, com les nou façanes que fotografia la meva amiga Nani Nolla. «Fascinació i respecte», escriu al costat de la sèrie per homenatjar-los.
Perquè, què seria de nosaltres sense les mans i els camps i els aliments i les botigues... I sense l’art, la creació, la fotografia i les paraules... Si aquesta ha estat sempre la teca de la gent del camp i de la gent del llamp. «Que li han dit que de vi continua havent-n’hi per abellir els paladars més fins», escriu Joan Cavallé per presentar la mostra. Està clar que mentre conservem vinyes i fotògrafs, al Camp de Tarragona hi haurà batec.
