Que el món pot canviar en un instant ho sabem tots. Però cal recordar-nos-ho sovint. Una manera de no oblidar-ho i de què es converteixi en un mantra és que t’ho cantin bonic. La trombonista i cantant Rita Payés diu així a Un tros d’ahir: «I veig el mar, el cel i el sol/ i ploro d’emoció/ i sé que no estic somiant/ que està passant/ que el món pot canviar en un sol instant». Entre el Festival Temporada Alta de Girona i el Teatre Eslava de Madrid, actua a l’Artesana de Falset, cloent la sisena edició del Festival Terrer Priorat i també la gira de Como la piel, un àlbum amb temes escrits i compostos per ella mateixa que interpreta amb la delícia que són les mans a la guitarra d’Elisabeth Roma, la seva mare. L’escenari vibra amb jazz, bossa nova i guitarra clàssica i tants altres gèneres encavalcats; la platea, somia. A Falset, també les acompanyen el músic Pol Batlle, el contrabaix Horacio Fumero, el bateria i percussió Juan Rodríguez Berbin, un quartet de corda i el virtuosisme a la trompeta d’Eudald Payés.
Que la cultura del terrer ha arrelat al Priorat és un fet i potser no cal o sí recordar que aquest mot ve del llatí colere que vol dir cultivar i habitar. Paraules que són baula d’un significat on la bellesa, l’esforç i la llibertat van de bracet. Què és sinó el camp? «Som rurals, som petits, som fora de temporada, som locals i d’arrel, som majoritàriament en veu de dones. Som música i som vi. Som l’experiència de viure la música en viu i a tocar de l’artista», diu l’ideari del Festival Terrer. «Representa un impecable aparador del Priorat on la música, el paisatge, l’arquitectura i el plaer d’un bon vi expliquen la riquesa d’una comarca que viu una època marcada per l’efervescència de la viticultura com a pal de paller d’un model de revitalització basat en l’excel·lència i la sostenibilitat», matisen.
Aquest territori «que sobreviu i s’enerva entre el Camp de Tarragona i l’Ebre» fa temps que ha plantat la llavor de l’art i d’un estat d’ànim. Comenta el seu coordinador Blai Rosés: «Sis anys fent petites passes per consolidar un projecte ambiciós i fent cultura des de la idea de qualitat artística, d’activisme delicat, de pobles vius i d’una manera de pensar una comarca». Se sent feliç com tot l’equip però exhaust després d’acompanyar un calendari entusiasta d’actuacions que comença amb la verema i que s’acaba quan la majoria de vins ja han iniciat, plàcidament, el temps de criança.
Els parlaments de les autoritats a la cloenda del Festival Terrer parlen d’una comarca complicada com el seu paisatge i la seva orografia. Incideixen en el valor de ser una regió petita on caben els ideals més grans. Insisteixen en la necessitat de ser generosos i proactius amb les iniciatives culturals i especialment de seguir acomboiant un festival que irradia vida i que és capaç de projectar-la més enllà del seu contorn. «Si una peça cau, el Terrer defalleix», adverteixen els organitzadors. El compromís del públic hi és tot; el ple al teatre de l’Artesana de Falset ho corrobora. Ara cal que es mantinguin intactes tots els altres suports.
Al Festival Terrer Priorat li toca hivernar. Després de plantar la llavor del desig a l’espectador, començarà a gestar la setena edició, sabent que l’audiència cada vegada és més fidel que esporàdica i de fesomia no només prioratina. «Ábreme todas tus puertas / abre y déjalas abiertas / Seremos un río / hecho de dos», escriu el cantant murcià Gabriel Hernández a La Manzana. Rita Payés i Pol Batlle la interpreten de manera sublim a Falset i sona com una declaració d’amor del festival a la comarca.
M’imagino una llar de foc a terra, vins de terrer estesos damunt d’una taula, i el convenciment dels organitzadors de superar-se el 2023. Amb quina mirada? La d’aquest any, amb la fotografia de Ramon Quadrada Ornosa, ha estat reveladora: «Caminar pel Montsant és una autèntica escola d’aprenentatges (...). Ens rep com un alberg de pau i ens brinda la possibilitat de la mítica recerca de la tranquil·litat que tots enyorem». Certament, el Festival Terrer Priorat també és això.
