El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha proposat als partits polítics que es presentin a les pròximes eleccions municipals i autonòmiques que es comprometin que governi la llista més votada.
En primer lloc, cal dir que aquesta possibilitat té escàs recorregut en un sistema parlamentari com l’espanyol. El sistema electoral espanyol es basa en la llei electoral general, coneguda com la Loreg, que determina com es presenten els i les candidates i com es fa l’escrutini. Són llistes tancades i sistema D’Hondt que afavoreix sempre els grans partits. Les llistes tancades atorguen poder a les estructures de direcció dels partits que són els que acaben decidint qui va i qui no va a les llistes, per més primàries que facin perquè aquest sistema només té sentit en un sistema obert on es vota de forma nominal. Aquest seria un sistema més presidencialista, com tenen al Regne Unit o als Estats Units.
Aquí els pares de la Constitució van decidir atorgar poder als partits per sobre les persones perquè sortíem d’una dictadura de 40 anys, però ara ha passat més temps del que va durar el franquisme i potser ja podríem anar passant pantalla. Però és poc probable que els ‘grans’ estiguin disposats a cedir ni un gram del poder que tenen.
Llavors com que el sistema és el que és, no és possible governar en minoria sense suports parlamentaris. Perquè tot l’important s’ha d’aprovar per majoria a les cambres parlamentàries, o als plens dels ajuntaments. A la vista estan els problemes que té actualment Pere Aragonès per aprovar els pressupostos de la Generalitat. Ningú dubta de la voluntat de millorar la vida dels catalans, però tothom té les seves prioritats i, per tant, no hi ha cap altra alternativa que pactar amb algú per aprovar-los. És bastant lògic que Junts no estiguin disposats a donar-los suport després que els van fotre fora del govern d’una puntada de peu. Que els socialistes els ho facin pagar car perquè ells sí que van ser els més votats i que els comuns els tornin el suport que Esquerra els va donar a l’Ajuntament de Barcelona.
Vaja, que no pot governar la llista més votada si no té suports parlamentaris, perquè així està dissenyat el sistema. A banda que tant el PP com el PSOE com altres han governat sense ser la llista més votada en diversos ajuntaments i comunitats autònomes, sense anar més lluny Isabel Díaz Ayuso a Madrid o Pere Aragonès a Catalunya. O el mateix Pedro Sánchez quan va aconseguir governar després de guanyar una moció de censura contra Mariano Rajoy. Es tracta de sumar o de confeccionar majories parlamentàries que són les que voten els pressupostos, la llei més important dels governs perquè sense pressupostos es pot fer poca cosa, i totes les lleis. És on es fa el control al govern, les interpel·lacions, etc. Que si bé no arriben del tot a la població en general, sí que arriba el clima de crispació o de suport que pugui tenir el govern de torn. Això és el que apliquen sistemàticament els partits de dretes contra el govern de Sánchez i molt especialment contra Podemos, que és la part més feble del govern de coalició.
I clarament la manca de suport per tancar els pressupostos a Catalunya visualitzen la feblesa parlamentària d’ERC. No, no es pot governar en minoria sense suports parlamentaris en el nostre sistema polític, això és un fet indiscutible.
La proposta d’Alberto Núñez Feijóo té, probablement, un altre objectiu. Un és que ell sap que és més que probable que els socialistes no acceptin aquesta proposta. Ni es volen lligar de peus i mans, ni els convé perquè tothom sap que les majories absolutes estan en vies d’extinció i que sí o sí haurà de pactar aquí i allà. A l’Ajuntament de Barcelona, per exemple, i en molts altres de ciutats importants de Catalunya, no s’ha pogut governar mai amb majoria absoluta i s’han hagut de fer pactes ben estranys, com el que va establir Ada Colau amb Manuel Valls, però vaja aquest és un altre debat.
En definitiva que si el PSOE rebutja la proposta de Feijóo deixarà, d’alguna manera, les mans lliures al PP per pactar amb Vox, o amb qui vulgui en ajuntaments i comunitats autònomes. Pactaran amb l’argument que van ser els socialistes els qui es van negar a acceptar que governés la llista més votada.
En fi, és una proposta tramposa, com tantes altres que es fan, i irrealitzable. Perquè posem per cas que el PP fos la llista més votada a les generals, però que no sumés amb Vox, hauria de governar sense majories que li poguessin aprovar els pressupostos? Força improbable.
De fet, és el que li va passar a Rajoy l’any 2016, que va aconseguir ser investit gràcies a l’abstenció del PSOE que havia fet fora Sánchez. Quan va obtenir una majoria suficient s’hi va tornar.
