Intolerance és el títol d’una gran pel·lícula del cinema mut de l’any 1916. La va dirigir David W. Griffith per denunciar les injustícies provocades per la intolerància religiosa i social. Més d’un segle després hi tornem a ser. La majoria conservadora del Tribunal Suprem dels Estats Units ha obert la porta a prohibir l’avortament als 50 estats de la Unió i molts ja ho han dut a la pràctica. Què és això sinó intolerància? Despenalitzar l’avortament vol dir que la dona que vulgui exercir aquest dret no cometrà cap delicte i la que no vulgui avortar, per religió o per tenir sobrats mitjans econòmics que li permetin criar una criatura i tenir una vida, ho puguin fer. No implica més avortaments. Les que s’ho puguin pagar aniran als estats on està permès i les que no ho faran de forma il·legal amb perill per les seves vides. Això és intolerància perquè en el fons no fa disminuir, o no gaire, el nombre d’avortaments.
A Oslo un atemptat d’origen islamista ha provocat dos morts en un local LGTBI. Això també és intolerància. Perquè l’homosexualitat i la transsexualitat ha existit sempre i existirà. No és res que s’esculli, és condició igual que ser hetero, tenir el cabell ros o la pell negra. Aquests atemptats i agressions que pateixen a tot arreu, també aquí, no ho faran disminuir. Només cal veure aquí al nostre país com van sortint milers de casos d’abusos sexuals a les escoles. Això és pederàstia que òbviament és un delicte, però podria ser que en molts d’aquests casos s’hi amagués una homosexualitat reprimida. En el fons, la conseqüència del que proclamen els polítics de la ultradreta que fan tant d’enrenou és la repressió, que vol dir tornar a l’armari. Aquests discursos de la ultradreta toquen la fibra sensible perquè ningú vol que els seus fills estiguin en perill de ser abusats a les escoles, cap dona vol estar exposada a patir una violació o ningú vol patir un atracament amb violència. D’aquesta manera fan demagògia per la via equivocada, com va fer Macarena Olona en un debat de les eleccions andaluses quan va acusar el govern de la Junta d’ensenyar sexualitat als més petits, una via per la qual aconsegueixen convèncer la persona que no està prou informat o no té les idees prou clares i, per tant, fer-la intolerant.
L’estrena de la darrera pel·lícula de Disney, Ligthtyear, on dues dones es fan un petó, ha provocat una allau de crítiques on l’argument és que s’ensenya als més petits l’homosexualitat. Com si veure un petó que dura un instant en una pel·lícula fes que aflorés en molts infants l’homosexualitat. Intolerància una altra vegada. Òbviament que ser homosexual no és res dolent, però és que ni veure al cinema que dues persones del mateix sexe es fan un petó fa que ningú defineixi la seva orientació sexual ni ho fa veure que ho fan dues persones heterosexuals, com tots els infants del món estan farts de veure a les pel·lícules de Disney.
Per no parlar del discurs contra la immigració irregular, però que en la pràctica s’estén mentalment contra tot el que té un aspecte diferent. Això també és intolerància. Tothom accepta que immigrants sense papers cuidin els nostres pares i avis o ens arreglin el desguàs de casa. Però, en canvi, molts accepten el discurs que la majoria dels delictes els cometen immigrants sense papers i que per això no només s’ha de limitar tota la immigració, sinó que se’ls ha de fer fora del país. I després ens trobem amb actuacions totalment inacceptables com el que ha passat a Melilla on han mort 30 subsaharians que van intentar saltar la tanca de forma massiva. La policia marroquina els va intentar aturar amb pots de fum i molts van morir en l’allau que es va produir o en caure de la tanca. Després que el Marroc ha barrat el pas a la sortida de pasteres, els subsaharians que arriben en massa al país esperant creuar el Mediterrani, pagant sempre a les màfies, van tirar pel dret i van intentar creuar la tanca de Melilla com fos.
És tot plegat fruit d’una intolerància que es fomenta en l’apel·lació a un sentiment tan primari com la por. Por pel que els pugui passar als infants, por als abusos, a les violacions, que ens treguin la feina, por al futur. Així és fàcil aconseguir adeptes, perquè tothom intenta evitar que els pugui passar el pitjor. Com diu el pensador americà Noam Chomsky en una de les seves 10 estratègies de manipulació: «Utilitzar l’aspecte emocional molt més que la reflexió. Fer ús de l’aspecte emocional és una tècnica clàssica per provocar un curtcircuit en l’anàlisi racional i finalment al sentit crític dels individus».
El motiu per l’esperança és que els qui més criden, a les xarxes i on sigui, no són la majoria, encara que facin molt de soroll, i si certament la majoria no vol participar d’aquesta intolerància les coses no ens tenen perquè anar malament.
