‘No dispararon, murieron aplastados’

Silenci. Els eurodiputats no poden exigir que comparegui cap membre d’un govern nacional, però Espanya és el primer que rebutja de donar explicacions sobre una crisi greu a la seva frontera, que és frontera europea

22 noviembre 2022 07:22 | Actualizado a 22 noviembre 2022 07:23
Griselda Pastor
Comparte en:

«No dispararon, murieron aplastados». Ho escric en castellà perquè en castellà se m’ha explicat per fer-me entendre la posició espanyola, la del govern de Pedro Sánchez. Però ho puc traduir: no els van matar, ningú va disparar. Es van morir tots sols. Anaven caient un sobre l’altre i, així, fins a 27.

Vull dir que hi ha 27 cadàvers identificats, segons les denúncies de les ONG, perquè al Marroc volien posar-los a dins d’algun forat sense saber qui eren ni dir quants es van morir davant dels ulls d’una Guàrdia Civil que mirava mentre amenaçava amb porres i fusells antidisturbis a uns joves tractats com animals.

Però els 27 morts confirmats no és el pitjor del cas. A la llista de morts cal afegir la xifra de 77 desapareguts segons les ONG que treballen per exigir als governs l’obertura d’una via legal per accedir als drets de refugiats.

El dret d’anar a un consolat i demostrar per exemple que han fugit de Sudan.

És un debat molt llarg aquest dels immigrants i el dret d’asil, però com poden desaparèixer 77 persones escalant una tanca per més alta que sigui? El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, té un cas difícil per a justificar perquè aquí els immigrants a diferència dels que es van ofegar sota les ordres de l’exministre Jorge Fernández Díaz no estaven dins de l’aigua ni anaven en vaixell.

A peu van baixar d’una muntanya a on no hi ha ni traficants d’éssers humans perquè els que hi viuen són tan pobres, tan mancats de recursos que no poden pagar. Així ho va explicar als eurodiputats Estrella Galán en nom de la Comissió Espanyola d’Ajuda als refugiats.

La seva intervenció davant la Comissió de Llibertats, Interior i Justícia va ser per videoconferència exactament com hagués pogut fer el ministre espanyol.

Però des de setembre Grande-Marlaska va donant llargues i finalment ara els hi ha enviat una carta justificant l’absència amb l’argument que hi ha 2 investigacions que s’han obert a l’Estat espanyol.

No ha convençut ningú. Els eurodiputats no poden exigir que comparegui cap membre d’un govern nacional, però Espanya és el primer que rebutja de donar explicacions sobre una crisi greu a la seva frontera, que és frontera europea, disfressant la resposta amb problemes d’agenda o altres que no han impedit al seu ministre de parlar davant els diputats espanyols.

A l’Europarlament una àmplia majoria a tots els grups polítics creu que Marlaska hauria de donar explicacions i entre les preguntes que han deixat les imatges sense obtenir resposta hi ha també el desig de saber si és veritat que just després de les morts i els desapareguts a la frontera entre Espanya i Marroc aquest país va rebre 30 milions d’euros per col·laboració.

Una denúncia que requereix que algú a Madrid o a Brussel·les expliqui en nom de quins valors es gasten uns diners que són de tots.

Comentarios
Multimedia Diari