La creació de la Conselleria d’Esports al Govern de Catalunya era una reivindicació que des de fa temps molts demanàvem, ara queda lluny aquells anys on la construcció de diferents equipaments esportius era una necessitat que els municipis reclamaven, amb insistència i que com una taca d’oli es van anar construint arreu, aquella decisió va significar socialitzar i apropar l’esport a tot arreu i a tothom, res tornaria a ser com abans, esportivament parlant.
La societat catalana va fer seva la idea de tenir a prop de casa el pavelló, la piscina, el gimnàs o la pista d’atletisme, l’augment de practicants va pujar de manera exponencial, els usuaris tant joves com més grans van entendre que els equipaments esportius eren, són, una peça imprescindible dins la nostra societat tant és així que algunes instal·lacions s’han de rehabilitar no pel mal ús sinó pel seu bon ús.
L’esport és esforç i disciplina, també competició però per als més joves és integració, cohesió social i formació, tolerància i respecte i també inclusió social.
Tothom ha de poder fer esport, el Consells Esportius, les escoles, els clubs, les federacions els tècnics, les famílies han de tenir les institucions al seu costat, només una implicació de tothom fa possible l’èxit esportiu.
També cal ser valent i, si cal, introduir reformes estructurals, cal anar-hi i pensant i de manera consensuada aplicar-les. Tots podem fer la nostra carta als Reis particular, però no estem sols.
El món de l’esport estem d’enhorabona, i els qui som de Tarragona per doble motiu, el primer conseller d’Esports de la Generalitat de Catalunya és el Berni Álvarez, no cal que ara faci una llista que seria molt llarga de qui és, però sí que vull recordar els seus orígens al bàsquet i al seu club on es va fer gran, el Club Bàsquet Tarragona. El Berni ha passat per tot els àmbits, de baix a dalt, persona respectada i de solvència contrastada.
També vull dir que segur que no és una casualitat que el primer conseller d’Esports vingui de la ciutat que té els dos clubs més antics d’Espanya: el Club Nàutic, (1878) i el Club Gimnàstic (1886), amb una activitat que arriba fins als nostres dies, segur que moltes de les persones que han format part de les dues entitats avui estarien orgullosos com ho estem nosaltres de tenir el conseller d’Esports, el primer de la història de Catalunya, de Tarragona.
Aquest dies d’alegria segur que els dos aurigues de Tarraco que sovint recordem, Eutyches i Fuscus, ajudaran a guiar els cavalls amb encert.