La Setmana Santa de Reus té «15 confraries, 19 passos» i «els millors grups escultòrics de Catalunya», firmats per artistes tan rellevants com els reusencs Joan Rebull, Modest Gené, Ramon Ferran o Joan Sotoca. Però no té, encara, el seu propi centre d’interpretació.
La reclamació d’un espai d’aquest tipus és «històrica», tal com recorda Jaume Piñol, president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa que celebra enguany el seu 75è aniversari i és la més gran del territori.
Una desena de passos, molts d’ells de gran valor patrimonial, descansen en una nau del polígon industrial Granja Vila, a on van traslladar-se des de l’antic magatzem de vins del Palau Boule quan aquest va iniciar el trànsit per ser el nou Centre Cívic Gregal, l’any 2022.
El canvi des de l’anterior ubicació, molt humida, a l’actual, que ofereix millors condicions, «ha deteriorat algunes talles de fusta» i «ha deixat conseqüències». «N’hi ha que es van restaurar el 2007 o el 2008 i ja necessiten tornar a passar pel taller perquè tenen esquerdes», precisa Piñol.
La distància de la nau respecte al centre també genera dificultats en les sortides i exigeix, cada cop, el desplegament d’un dispositiu específic que no evita que toqui, per exemple, «passar pels resalts de les carreteres». Això «també afecta la preservació».
Les confraries demanen un centre d’interpretació de la Setmana Santa de Reus no només per conservar els passos, sinó per mostrar-los destapats i obrir la seva riquesa a la ciutadania. I, entre aquesta riquesa, també hi ha «objectes interessants que ara no es poden admirar o no es coneixen». «Cal posar en valor tot el que tenim. És patrimoni de ciutat», diu el president de l’Agrupació.
Una ubicació que les confraries plantegen –la preferida– seria l’edifici de l’avinguda del Carrilet on l’anterior govern havia previst reubicar el Mercat del Carrilet, que ara no es mourà. Agrada perquè «és molt ampli, amb uns 1.800 metres» i proper al nucli.
Si aquesta localització no fos viable, una alternativa seria l’antiga comissaria de policia, al carrer del Roser. Aquest segon punt apareix al Pla d’Acció Municipal (PAM): el govern vol estudiar si és possible fer-hi habitatges.
Les confraries desitgen que l’Ajuntament tiri endavant un estudi per materialitzar el centre d’interpretació, que està pendent «des de sempre». I veuen en aquest 75è aniversari una «molt bona ocasió» per iniciar-ne els moviments. «Hi ha molta gent de Reus i de fora que, al llarg dels anys, s’ha implicat perquè tinguem aquest patrimoni i no es pot deixar perdre», sosté Piñol.
Els 75 anys de l’Agrupació
La Setmana Santa de Reus «és potent i no només la viu el municipi, sinó que té un gran abast territorial», destaca Piñol. Hi estan involucrades, actualment, «unes 2.000 persones», des dels confrares als floristes o electricistes i el fervor «es manté, no s’està acabant».
La primera processó a la ciutat va fer-se el 1557 i va ser la del Sant Enterrament. «Al sud de Catalunya tenim una oferta molt potent. A Reus hi ha processons dimarts, dimecres, dijous i divendres, que es poden veure i viure», recorda Piñol.
L’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus celebra enguany el seu 75è aniversari. Per això, ha preparat una extensa programació on el següent acte, al març, consistirà en l’exposició ‘75 anys de l’Agrupació’, que oferirà una visió enriquidora sobre la història i el patrimoni de la Setmana Santa de Reus.
«El fet que l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus arribi als 75 anys és una mostra molt clara que la Setmana Santa, malgrat tots els malgrats, continua viva. I crec que, a poc a poc, anem aconseguint que la gent la vegi més enllà del fet devocional, que és important i és la raó de tot, també com una tradició nostrada de ciutat. I que hi pugui participar també més enllà de la seva fe particular», precisa el president.
«L’efemèride ha de posar en valor tots aquells que han consolidat la Setmana Santa com una cita important, i també ha de servir per tenir una mirada al futur», subratlla.
«Tenim els millors grups escultòrics de tot Catalunya»
Entre els passos de Setmana Santa que es guarden a la nau de Granja Vila hi ha algunes peces tan singulars com l’Oració a l’Hort, de l’any 1616, o el Davallament de la Creu, del 1719. En general, moltes imatges són dels anys 50 i «les restauracions són costoses perquè requereixen tècniques que s’empraven en aquell moment», precisa el president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa. «Tenim els millors grups escultòrics de Catalunya», diu.
A més dels reusencs –Joan Rebull (Pere nega Jesús, Ecce Homo), Modest Gené (Nostre pare Jesús del Calvari, Sant Crist de la Sang, Crist Jacent en el Sant Sepulcre), Ramon Ferran (El petó de Judes, Segona caiguda de Jesús) i Joan Sotoca (Primera caiguda de Jesús, Nostra Senyora de la Soledat)–, més artistes de renom firmen talles: Josep Maria Camps i Arnau (La Verònica), Claudi Rius (Verge de l’Amargura), Josep Busquets (Jesús troba la seva mare), Joan Salvadó Voltas (Verge del Calvari), Martí Llauradó (La Pietat), Pere Bretcha (Sant Sopar), o Teresa Vidal Nolla (Nostre pare Jesús de la Columna).