«Demanem que la ciutat es prepari perquè totes les persones que anem en cadira de rodes hi puguem fer vida normal, sense que ningú ens hagi d’empènyer ni ens ajudi», expressa Julián Fuentes, president de l’associació Diversidad Funcional Reus. L’entitat té inventariats «més de 200 punts negres» al municipi, espais per on la cadira no passa o ho fa amb moltes dificultats.
A finals del 2022 –amb l’alcalde Carles Pellicer–, Diversidad Funcional Reus va lliurar a l’Ajuntament 5.360 signatures contra les barreres arquitectòniques i, de les firmes, ja no en va saber res més. Aquest dimecres, el col·lectiu s’ha citat amb el govern de Sandra Guaita per reclamar-li que «es posi fil a l’agulla per eliminar tots els obstacles que encara queden, que són molts». El Diari acompanya Fuentes en una passejada per alguns d’aquests espais crítics.
L’home arriba a la cita en bus urbà i s’atura a Les Oques. «Treuen la rampa i em deixen a la calçada, per on he de circular fins a trobar una vorera rebaixada. Fa 8 anys, així, vaig caure. Vaig demanar que posessin plataformes a les parades i em van dir que ho mirarien. No s’ha fet», lamenta. D’aquests més de 200 punts que l’associació ha detectat, la majoria són «voreres que no estan adaptades», però les llambordes representen «un altre inconvenient greu: en el darrer any, he gastat ja uns 200 euros en coixinets i eixos de la cadira; ens cal que el terra sigui una mica més llis», precisa.
L’entorn de l’estació de trens, diu el president de Diversidad Funcional Reus, és un dels àmbits problemàtics. Abans d’arribar-hi, cal salvar «les rajoles amb esquerdes dels passejos Prim i Sunyer», qüestió que «es repeteix en molts altres llocs». Als voltants de la residència ICASS, «hi ha passos de vianants sense rebaixar» que suposen tot un repte. Els ravals de Martí Folguera i Jesús, on «els passos estan molt alts» o la plaça d’Europa són altres àrees complicades al mapa de l’associació. Les pissarres dels bars o els negocis amb esglaons barren el pas a tota la ciutat.
I «en el cas del Carme, ho és tot el barri sencer: he d’anar pel centre de la carretera perquè les voreres són massa estretes», recorda Fuentes. El president de l’Associació de Veïns L’Harmonia del Carme, Josep Machado, constata la situació i confia que es resolgui amb la reforma integral que el veïnat vol que s’executi «abans del 2028».
Tot i que s’han aplicat plans d’accessibilitat, a Reus «no han millorat gaire les coses. I no és només per a nosaltres, sinó per als qui porten cotxets, carros de la compra o caminadors. És fer una ciutat per a tots», conclou Fuentes.
