Cronologia essencial dels castells a Tarragona

Fites. Des de 1687 fins a l’actualitat la ciutat de Tarragona ha estat escenari privilegiat de l’evolució del ball de valencians i la moixiganga fins als castells, i també d’aquests

30 septiembre 2022 20:50 | Actualizado a 01 octubre 2022 07:00
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Aquest cap de setmana té lloc el Concurs de castells. Reprenen el protagonisme, després d’una Santa Tecla en què els protocols d’actuació s’alteraven dia sí dia també. Alhora han aparegut apèndixs amb errades sobre la història dels castells i les manifestacions que n’han estat antecedents, evidenciant un pobre coneixement bibliogràfic, més enllà de l’afectació emocional que té per a les entitats i persones que cada any les porten a les nostres places i carrers.

En dos lliuraments els oferim aquesta cronologia essencial dels castells a Tarragona, i dels seus antecedents: el ball de valencians i la moixiganga.

1687. Primer esment del ball de valencians a Catalunya amb l’actuació del de Bràfim per Santa Tecla a Tarragona.

1692. Per Santa Tecla, ball d’homes que pugen uns sobre els altres formant una campana per un grup del Regne de València.

1706. Primer ball de valencians assignat a una confraria: la de fadrins menestrals de Tarragona.

1733. Primera actuació documentada del ball de valencians de Tarragona fora de la pròpia plaça, a Reus.

1746. Primera descripció de torres altes en els dos balls de valencians de Tarragona.

1771-1786. Prohibicions de l’arquebisbe de Tarragona i del corregidor de Vilafranca contra els balls de valencians.

1786. Primer testimoni gràfic d’un ball de valencians al Principat, amb un pilar de 3 coronat per un xiquet i datat per Antoni Marco, seminarista de Tarragona.

1794. Primer testimoni escrit d’un noi coronant castells, esmentat precisament per l’absència en aquella edició de Santa Tecla. Ball de valencians i castells ja són dues manifestacions diferenciades a Tarragona.

1802. Castells de 7 per gran quantitat de quadrilles de valencians.

1822. Dualitat entre les colles de Pescadors i Pagesos.

1841. Diada de Santa Tecla amb el 3d8 i el 2d8 –aquest el primer de la història– per la colla de Pescadors i amb el 3d8 i el pilar de 5 pujant i baixant les escales de la catedral i arribant als Quatre Cantons per la de Pagesos.

1844. La moixiganga, diferenciada dels valencians, actua davant la reina Maria Cristina en el retorn de l’exili.

1849. Primera notícia d’un 5d8 en la història per la diada de la Mercè a Tarragona.

1851. Per Santa Tecla, primer castell de 9 de la història, inici de la primera època d’or dels castells: el 3d9f.

1854. Primer castell de 9 documentat assignat a un colla tarragonina: la dels Pescadors i Marejants.

1859-1860. Per Santa Tecla Pescadors i Marejants encara executen castells de gran nivell –de 9 el 1859– mentre que els pagesos contracten i ajuden una colla dels Xiquets de Valls.

1859-1860. Pervivència del ball de valencians i de les colles castelleres com a dues manifestacions diferenciades.

Cap a 1860. Els pescadors, desplaçats fora de la Part Alta. El topònim «El Serrallo» no apareixerà fins a 1867.

1861. No actuen les colles tarragonines, sinó que els pescadors lloguen una de fora i els pagesos cap.

1862. Primera referència a la denominació de Vella aplicada a una colla de Valls per la premsa tarragonina.

1863. Reubicació de les diades del dia 23 a la plaça de la Font i del 24 a la de les Cols. El músic barceloní Josep Anselm Clavé, autor de “Los Xiquets de Valls”, era a Tarragona.

1868. L’escriptor José Zorrilla y Moral, present per Santa Tecla.

1878. Per Santa Tecla aficionats de Tarragona ajuden la colla de Montblanc.

1880. Els mariners de Tarragona actuen a La Canonja, al costat d’una colla de Valls.

1881. Per Santa Tecla la Colla Vella de Valls realitza la millor actuació i completa el primer «4 de a 9 limpios», sense reforç ni ajut de cap tipus. La Colla Nova de Valls, el «3 de a 9 limpios».

1885. A les festes dels barris del Cós del bou, de la plaça de la Font i de Sant Agustí, dues colles, Nova i Vella, dels Xiquets de Tarragona.

1885. Fundació dels Xiquets de Tarragona · Colla de la Mercè, activa fins a 1897. Pau Calbet i Boleda en fou el primer cap de colla.

1887. Edició de “La família dels Garrigas”, de Josep Pin i Soler, amb la narració dels castells de 1859-1860.

Cap a 1905. Primera descripció de l’Entrada del braç de santa Tecla amb els «espadats de foc», pilars amb les atxes pròpies de la moixiganga.

1918. Els veïns del Cós del bou, Peixateria i Trinquets aixequen castells per Sant Roc.

1926. Per Santa Tecla, refundació dels Xiquets de Tarragona amb integrants de la colla del XIX. Inici de la Renaixença castellera.

Continuarà.

Comentarios
Multimedia Diari