No és el Nen Jesús... ni és «calvo». El retratat d’avui és la llei, l’autoritat i la disbauxa de la Benemèrita. Sí, és el Sergent Blàsques, «el puto amo», però lluny d’aquell que va definir Guardiola. Aquest tricorni tarragoní és el que ha posat firmes a tots els batlles de la ciutat... que després li han dit: «Bravo, Blasques. Tarragona ya vuelve a ser una bassa».
Diu amb port militar i treien pit allò de: «Aquí manda la derecha española, o catalana, y solo queda de rojo el color de mi almorrana». I a veure qui el contradiu! L’admirat Jesús Calvo és home de mirada amable; qui sempre té una paraula agraïda, animosa, i és amics dels seus amics.
Va néixer un onze de setembre a Cantàbria. Ens ha fet gaudir de debò al llarg de trenta-tres anys al Ball parlat de Dames i Vells ( vint-i-vuit fent de guàrdia civil). M’acomiado de vosaltres al seu estil, i amb les seves paraules: «Y Ahora todos pa casa, y despejarme la zona!».
