La setmana ha començat mogudeta entre Tarragona i Reus a les files socialistes. Les batusses Reus-Tarragona abundaven en el Carnaval d’altres èpoques, com el 1863, en una etapa de bonança econòmica arran del vi i de l’aiguardent. Ens han arribat per un article del reusenc Eduard Toda i Güell, escrit amb el pseudònim de Pere Llord –Pere el Brut, doncs– a la Revista del Centre de Lectura dècades després dels fets, el 1929: «Coses de Reus. Els gegants i la mulassa».
Es refereix a uns personatges majestàtics creats per a l’esplendorós Carnaval vuitcentista. Explicava Toda: «Les relacions entre les dues ciutats veïnes eren llavors molt tibants: les separaven, creiem, qüestions de ferrocarrils en projecte, que no conciliaven els interessos d’ambdós pobles».
Tibantors vuitcentistes
Quatre anys abans, el 1856, s’havia inaugurat la línia entre Tarragona i Reus, amb estació a l’actual carrer del Mar, i dos abans, el 1861, la de Tarragona a Barcelona, mentre que s’albirava la connexió amb València, que entrà en funcionament des de Tarragona el 1865. En l’actual legislatura municipal s’ha perdut aquest fil de Tarragona a València.
El 12 de febrer de 1863, en vigílies de Carnaval, s’havien inaugurat els treballs de la línia de Montblanc a Lleida, que connectaria amb Reus i Tarragona. El 1857 Reus comptava amb 23.171 habitants que el 1860 ja eren 27.257. Des d’aleshores fins al 1910 fou la segona ciutat de Catalunya. El 1857 Tarragona estava per sota, amb 19.760 residents. Vint anys després, el 1877, encara romania als 24.709.
Toda explica que «als voltants de 1863 se celebra a Reus un gran Carnaval en agravi de Tarragona». Els reusencs crearen tres gegants carnestoltencs, figures efímeres. Comentava Toda: «aquests gegants tingueren la vida precària dels tres dies darrers del Carnaval en què foren passejats».
Triangle d’invectives
Cada figura ironitzava sobre un tret o personatge tarragoní. «Reus improvisa tres gegants per mortificar els tarragonins i cada ninot explica amb tota claredat el seu objecte, mitjançant un cartell amb lletres de pam que portava penjat al pit. El primer gegant agafava amb la mà dreta un gros coltell [arma de tall], aplicat a una canya que sostenia la mà esquerra, i el seu cartell deia: Pelacanyes».
Pelacanyes és el mal nom emprat contra els tarragonins. El Diccionari català valencià balear el defineix com una persona pobra i sense manera professional de guanyar-se la vida, i també l’aplica als igualadins. No hem d’oblidar, però, que el fet que Tarragona estigui entre dos rius, el Francolí i el Gaià, la converteix en un territori amb abundància de canyes, també visibles als recs de l’horta, ubicada mirant cap a Reus, com al Rec Major, i als torrents.
Continuava Toda: «El segon, al·ludint sens dubte a polèmiques de premsa o escrits fets d’altra manera, portava un rotllo de papers a la mà, i sota deia: Que en són de xerraires». Finalment, «el tercer, amb la mà dreta sostenia un gran penjoll de garrofa [menja per a les bèsties], i amb el dit senyalava un castell portat amb la mà esquerra, amb la següent inscripció dessota: Per a tu». Al·ludia a un senyor Castillo, que feia d’advocat i defensor dels interessos de Tarragona».
Connexió ferroviària
Mariano Castillo Jiménez era el director del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona. La premsa tarragonina elogiava la nova connexió perquè donava força al port local, fet que no agradà als reusencs. Havia estat Governador Civil de primera classe i ho tornaria a ser, en províncies com La Coruña i Múrcia, «comendador de número» de la reial ordre d’Isabel la Catòlica i de la de «Ntra. Sra. de Villaviciosa de Portugal», «cruz y placa» de primera classe de Beneficència, així com advocat dels «Tribunales Nacionales» i funcionari de l’Estat.
Dimarts de Carnaval el directiu havia habilitat un tren extraordinari perquè els tarragonins assistents a l’enterrament del Carnestoltes de Reus retornessin. Agraïa el Diari de Tarragona: «Gracias. Se las damos muy cumplidas al señor don Mariano Castillo, director del ferrocarril de esta capital y Reus, por haber puesto un tren extraordinario a las 11 de la noche de hoy, después del entierro del Carnaval que se celebra en la vecina ciudad». Així mateix, diumenge 19 d’abril, Castillo inaugurà «la nueva estación de Reus, detrás de la plaza de los cuarteles», actual de la Llibertat.
