La Setmana Santa ens ha deixat l’anunci de la renovació en la presidència de l'Associació la Salle. Després de 23 anys en el càrrec i 8 més previs a la junta com a vicesecretari i secretari, i amb 66 de complerts el darrer Dijous Sant, Joaquim Julià Panadés ha anunciat que no hi continuarà. Per mandat dels estatuts també es renoven la secretaria i les vocalies senars.
«M'ho he passat bé amb l'equip amb què he treballat. Tot i que la mort de dos membres de junta, Josep Anton Amela, qui portava el manteniment dels passos, i Jordi Gasol, van ser moments durs», explica aquest home que començà anant de xiquet a les files dels aspirants i després espitjà el misteri de l'Oració a l'Hort, l’obertura de la processó durant anys i panys.
Durant la dilatada etapa, en què també ocupà la presidència de l'Agrupació d'Associacions entre 2008 i 2016, la Salle ha restaurat els dos passos històrics, construït una peanya nova i creat un misteri per al via crucis del Dilluns Sant amb la imatge del Crist de les Set Paraules. Enguany han desfilat amb uns 130 participants. És partidari de «no rebaixar la qualitat dels actes: no per fer-ne més, la celebració serà millor».
Vàlua acumulada
Julià reivindica que «la nostra Setmana Santa no va néixer ahir. Té suficient potència acumulada per exigir no sols més ajuts en diners sinó també en tasques i serveis de l’administració». Admet que «sempre havíem tingut mancances, compartides amb altres àmbits culturals, però ara tenim més dificultats que facilitats. El substrat polític ha empitjorat i des de fa relativament poc temps qui hauria d'aglutinar la ciutat a nivell cultural ha experimentat un catacrac».
El Joaquim coneix bé altres Setmanes Santes: «En altres localitats l'empatia amb les autoritats és millor i diferent. Sabem que les lleis de subvencions s'han endurit, però hi ha més participació funcionarial i política per ajudar que no pas aquí. De vegades m'ha semblat que, per fer la processó, t'has d'agenollar davant de certs serveis municipals. Cal un canvi d’actitud».
Alhora analitza la dimensió promocional i de prestigi: «No tenim el segell de Festa d'Interès Turístic Nacional que atorga l'Estat perquè l'Ajuntament no hi ha invertit el que pertocava». Ho diu en un any en què la de Cadis ha estrenat aquesta distinció, amb una alcaldia en mans d’un partit marcadament d’esquerres: Adelante Izquierda Gaditana. «Tenen un alcalde, José M. González 'Kichi' amb sentit institucional», apunta l’advocat Ricardo López i membre de la tertúlia confrare camptarragonina La Conversión.
Ras i curt: «La promoció de la Setmana Santa de Tarragona no és homologable a la d'altres localitats», aclareix Julià. I ho raona: «És qüestió de sensibilitat, com en altres aspectes. Per exemple tu ets un turista a Tarragona i si no tens cotxe no pots arribar al monestir de Poblet, Patrimoni Immaterial de la Humanitat com Tàrraco. Seria anar a favor de la ciutat».
El nostre entrevistat reconeix errades en la mateixa medul·la setmanasantera: «Enguany no hi havia cartells ni a la ciutat i, tot i que s’han reintroduït les cadires, eren escasses. Si la gent ve amb les cadires des de casa, senyal que hi ha interès. L’Ajuntament hauria d’interpel·lar l’Agrupació d’Associacions per resoldre aquests temes».
Temes de futur
Sobre el futur de la celebració a Tarragona, creu que «serà dolorós però dels passos que són portats a espatlles, uns es mantindran i altres retornaran a les rodes». Mentre que sobre la participació general, afina que «cal que la gent que ho fa amb vesta a les files se senti important. De vegades no reben cap agraïment. Les confraries en tenim la responsabilitat». Afegeix un altre aspecte: «Al pregó ara va menys gent. Hi tenen a veure els canvis de lloc? Té interès el propi acte? Hem d'estudiar el perquè ara i no deixar passar els mesos».
Li molesta que «canviar el recorregut de la processó del Sant Enterrament s'hagi convertit en un mantra i s'oblida que la Setmana Santa és precisament carrer. Aquest és un dels meus moments preferits, com també el silenci del via crucis del Dilluns Sant. Tots no podem ser entrenadors de futbol».
Pel que fa a la seva entitat, afirma que «deixo la presidència tranquil: hi ha hagut un període de treball intern conjunt i de formació compartida entre els veterans que representem un 30 % i els joves al voltant dels trenta anys que són majoria amb un 70 %».
