Rubén Pereira: «Em quedo amb la primera sortida del Seguici del dia 22»

El tarragoní Rubén Pereira porta un quart de segle lligat a la festa des que l’any 1998 va entrar a formar part del Ball de Diables infantil. «Aquell va ser l’any que es va fundar. Des de llavors he anat passant per totes les etapes possibles dins de l’entitat fins avui», indica el protagonista durant la trobada que manté amb el Diari de Tarragona a la Rambla Nova, a l’altura del Monument als Castellers.

Precisament, Pereira reconeix que el centre neuràlgic de la ciutat és un emplaçament «especial» pel correfoc. «Segurament no aquí, en aquest punt, però el pas per la Rambla és molt important perquè quan s’hi arriba ja s’agafa un caire de traca, de correfoc», indica el diable, qui recalca que «al ser molt ampla, no es veu atapeïda, però significa que encarem cap als Despullats i fem les últimes enceses perquè ja s’està acabant la festa». Per això, Pereira reconeix que «és un moment una mica trist» que, malgrat tot, desitjaria que «tant de bo es pogués repetir cada dia».

«Il·lusió i expectativa»

Sobre la seva preparació de cara als dies de festa reconeix que són dates «d’expectativa i d’il·lusió», ja que els dies de mitjans de setembre «són els moments més importants de l’any». «Saps que xalaràs sí o sí», amb unes sensacions que «no són equiparables a cap altre moment de l’any», diu.

Ja en el marc dels dies pròpiament de Festa Major, que enguany comencen dilluns 12 de setembre i s’allarguen fins al dia 25, Pereira afirma que els viu «a tope, cada dia amb coses planificades, preparant coses i, ara, gaudint al màxim cada moment amb la canalla».

Si ha d’escollir un acte de les festes, el membre del Ball de Diables ho té clar: la primera sortida del Seguici Popular la tarda del 22 de setembre. «És un moment molt important. Tornar a veure el Seguici preparat a la Plaça de la Font, el sentiment de veure com surt i observar com la gent l’està esperant... I quan, finalment, arriba a una plaça de les Cols Plena a vessar...», explica Pereira, fent el gest de tenir ja la pell de gallina amb el sol fet de tan sols pensar-hi. «És un moment immillorable», reconeix.

Així mateix, un altre moment important és –com no podia ser d’una altra manera per un Diable– el Correfoc. «Arriba quan pràcticament ja no hi ha energia i estem tots baldats, però sempre surt aquella força que ens fa falta per pujar el carrer de la Unió, córrer i veure tota la gent. Realment, és un moment màgic», indica Pereira, que porta ja 25 tecles formant part de l’entitat.

Precisament, al llarg de tots aquests anys considera que la Festa Major de la ciutat «ha canviat moltíssim». «S’ha professionalitzat i tot. Abans no era tan multitudinària, hi havia actes que podies anar a veure d’una forma molt més tranquil·la», recorda, a la vegada que posa l’exemple que «si avui vols veure com abans el Seguici has d’anar a l’ofici. Ara hi ha moments molt xulos en els que hi ha moltíssima gent, com és la baixada de la processó o la de l’Àliga». Això, segons Rubén Pereira, és fruit del fet que Santa Tecla «ha anat millorant en el temps i és coneguda per moltíssima més gent».