Yaiza de la Cruz: «Viure els Pilars Caminant des de dintre et fa vibrar»

El moment clau, el més emocionant, passa enmig de la multitud. El pilar blau marí traça el recorregut enmig de la gentada que s’acumula al llarg del recorregut. Hi ha persones a les escales de la Catedral, a la plaça de les Cols, al llarg del carrer Major i a la plaça de la Font. El pilar caminant baixa lentament, desafiant el pendent i les mirades fixades del públic. Quan l’estructura arriba a la plaça, només és qüestió de seguir recte i no defallir.

Per Yaiza de la Cruz, castellera dels Xiquets del Serrallo, les Festes de Santa Tecla tenen molts moments carregats d’emoció, però si n’ha d’escollir un, el que representa amb més força la idea de Festa Major en el seu cervell, De la Cruz escull la diada del 24 de setembre, dia de La Mercè i el migdia dels Pilars Caminant, una de les tradicions castelleres que tanquen molts dies d’emocions viscudes a plaça. «És realment emocionant poder comprovar el contrast que ofereix la Baixada de la Misericòrdia, al matí a primera hora, quan el carrer està buit i tranquil com un dia qualsevol, i al migdia, quan cada racó s’omple de ciutadans i ciutadanes emocionats, que observen el pilar que baixa cap a l’Ajuntament», explica De la Cruz, al mateix temps que afegeix que «des de fa anys sóc part d’un dels pilars que baixa i puc viure aquest dia des d’una perspectiva realment especial, indescriptible, que poques persones poden contemplar».

Efectivament, ella és una de les integrants dels Pilars Caminant de la formació castellera serrallenca, hereva de l’antiga colla de pescadors de Tarragona del segle dinou. Aquesta Santa Tecla, serà la vuitena ocasió que Yaiza de la Cruz participarà activament d’aquesta cita ineludible dels castellers amb la ciutat. I, a més, ho farà des dels Xiquets del Serrallo, la colla castellera que ostenta el rècord de Pilars Caminant complets i sense fer llenya. «Si enguany completem el recorregut sense problemes serà l’edició número 25 que completem el recorregut amb èxit», argumenta.

Per a ella, com a molts tarragonins i tarragonines, el recorregut dels pilars de les quatre colles castelleres locals –Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau fins al balcó de l’Ajuntament–, és una de les cites que posa punt final a molts dies de retrobades, alegria, però també de corregudes, matinades i nervis, com els que es viuen en el Pilars de la Mercè. Aquests no són els únics que existeixen a Catalunya, però sí que són considerats com uns dels més espectaculars, per la llargada i dificultat del recorregut.

Per De la Cruz, aquesta cita és un imprescindible de les Festes. L’any 2005 va ser la primera vegada que Yaiza de la Cruz va travessar la frontera entre viure les festes com una ciutadana més i participar activament en les celebracions a través de la colla castellera. «Recordo perfectament que aquell any, per Sant Joan, vaig assistir a la trobada castellera i que, per primer cop, vaig pensar conscientment que m’agradaven realment els castells i que m’agradaria implicar-m’hi. Aquell mateix any ja vaig participar de la Festa Major amb la camisa del Serrallo. I fins ara», recorda.

Tot i que fa molts anys que Yaiza de la Cruz viu Santa Tecla entre bambolines, els seus records d’aquests dies sempre han estat lligats amb la tradició popular de la ciutat. «El meu record amb les festes va des de sempre i és molt natural, ja que, si tiro enrere, em vénen al cap imatges de contemplar el Seguici Popular amb els meus familiars i de participar en diversos dels actes d’aquests dies», rememora.

Avui dia, De la Cruz viu les jornades de celebracions com molts altres ciutadans i ciutadanes; al carrer i al caliu de les amistats. Tal com ella mateixa manifesta, «ara visc les festes des de dins, però també gaudeixo com a espectadora de cites com la representació dels Balls Parlats, la Baixada d’Amparitos i molts altres», explica, mentre afegeix que són la riquesa d’actes i de les associacions que els impulsen «el que aporta valor real a aquests dies».

Per ella –com per la majoria de tarragonins i tarragonines–, la Festa Major simbolitza el final definitiu de les llargues jornades d’estiu. «És com un ritual que dóna pas a l’hivern i, per nosaltres, és un autèntic tòpic que no podem entrar a la tardor sense aquests dies», emfatitza. En la seva mirada, traspua la impaciència per recuperar els dies festius en honor a la patrona.