'A 'Batxillerat nocturn' hi ha més llibertat i atreviment'

El tarragoní Xavi Yerga és el contrabaixista de Copa Lotus, que dissabte presenta ‘Batxillerat nocturn’ (RGB, 2016), a La Traviesa, a Torredembarra. El quartet vilanoví, acostumat a recalar per Tarragona, el formen també Marc Bala (guitarra i veu), Vidal Solé (guitarra i veu) i Marc Benaiges (bateria). Van néixer el 2011, el 2013 van guanyar el Sona9, i el 2014 van gravar el primer disc, ‘El moixó foguer’ (RGB, 2015). Ara aposten per l’experimentació sonora, tot i mantenir les arrels en la tradició nord-americana marca de la casa. ‘Enderrock’ ha inclòs ‘Batxillerat nocturn’ en la llista de ‘discs imprescindibles’.

Déu n’hi do amb el canvi que heu fet els Copa Lotus amb el nou disc, Batxillerat nocturn (RGB Suports, 2016)!

- El presentarem dissabte dia 7 al Bluegrass Bar La Traviesa, de Torredembarra. Teníem ganes de provar com sonàvem, més electrificats.

- Bastant més electrificats, oi?

- En el primer disc, El moixó foguer (RGB Suports, 2015), tendíem més cap al pop folk, amb una forta influència nord-americana. Aquesta influència continua present, però ara, depenent de quina peça, tirem una mica més cap al rock.

- Diries que soneu més atrevits?

- Sí. En segons quin tema no és que ens situem en la psicodèlia pura, però ens apropem al rock dels setanta, amb distorsions… Batxillerat nocturn és una mica incòmode de classificar. Per als entusiastes del pop potser és massa rock; per als de rock, al revés. El que està clar és que no és gens purista.

- I les lletres? També varien molt respecte a l’anterior disc? Marquen un trencament, o no?

- Les lletres de Batxillerat nocturn no donen res mastegat al públic. Fan pensar una mica, cal escoltar-les, i necessiten que cadascú hi posi de la seva part. El disc en general s’aprecia i es descobreix més rodó en una segona escolta, i en això hi té molt a veure el productor.

- Per què vau anar a buscar el Paco Loco perquè us produís?

- És un d’aquests genis del panorama actual, té un cap i un estudi privilegiats. A tot el que havíem preparat nosaltres, que era potser continuista en relació amb El moixó foguer, ell li ha donat dos tombs més. Ha fet que nosaltres mateixos ens sorprenguéssim de com podíem sonar. La gent ens diu que, com més escoltes el disc, més t’agrada.

- Què és el que més destacaries de la feina del nou productor amb Batxillerat nocturn?

- És com si ens hagués posat sal i pebre i espècies sense canviar l’essència de les cançons, i ens ha ajudat a presentar un producte acabat, rodó. Tot i les diferències entre cançó i cançó, que n’hi ha moltes, hi ha una coherència, un fil conductor que ho lliga tot. Batxillerat nocturn és un disc treballat des de zero que teníem moltes ganes de fer.

- De què parlen les lletres?

- A mi em diuen una cosa, però potser a tu te’n diuen una altra. Depèn de qui l’escolta.

- És un disc més fosc, més pessimista?

- No, no ho crec. Les cançons potser són menys evidents o menys senzilles si pensem en la típica estructura pop. Les lletres de Batxillerat nocturn es presten millor a una lliure interpretació, però no té per què ser negativa. Hi ha més llibertat i més fluïdesa, això sí. Al tema «La trobada d’un professor escèptic i el Dr. Fassman» sí que hi ha una sonoritat més fosca, amb més distorsions, més psicodèlia…

- Una cosa és el disc, però a l’hora de pujar a l’escenari, i d’anar a un lloc tan particular com és La Traviesa a Torredembarra, què?

- Està clar que la gent no ha d’esperar una reproducció fidel del que és el disc. En el directe és també una feina nostra adaptar el disc als quatre músics que som, sent fidels a l’essencial. A La Traviesa dissabte hi haurà, com en tots els concerts, petites sorpreses, temes als quals donarem el tomb, ara desendollarem els instruments i passarem a l’acústic, ara agafarem un banjo… L’escenari és per als moments de veritat!

- Tocareu també temes d’El moixó foguer?

- Sí, per descomptat.

- Per a La Traviesa s’hi presta molt, l’estil d’El moixó foguer...

- Sí, però jo també he vist grups de funky, a La Traviesa! Jo crec que amb Batxillerat nocturn no desentonarem pas!

- Us sembla que ja heu trobat com si diguéssim el que voleu ser de grans, o voleu seguir experimentant?

- Si es tracta de definir un so, de dir ‘aquest disc sona més Copa Lotus que l’anterior’, sincerament jo crec que tots dos discos sonen Copa Lotus. Si el següent treball serà igual d’elèctric que Batxillerat nocturn o no, si farà un gir a l’acústic… doncs serà sobre la marxa, ja ho anirem veient. Ara estem contents de com sona Batxillerat nocturn.

- A banda de dissabte dia 7 a La Traviesa, on més tocareu?

- Venim d’un final de novembre i d’un desembre bastant moguts. Hem estat a Barcelona, a Andorra, vam estar tocant a Tarragona a Les Golfes… Després de dissabte a La Traviesa, el 14 tocarem a Sitges a La Palmera Torta. El 27 de gener anem a Vic, a la Jazz Cava. I l’1 de febrer hi ha un concert que personalment em fa molta il·lusió. Serà a la sala Rocksound de Barcelona i farem de teloners d’un grup americà, The Cactus Blossoms. Estan rodant molt bé pels Estats Units, són un duo vocal que fan cors, molt tradicional i molt autèntic.

- En quina mesura es nota en el nou disc la complicitat que va creixent entre vosaltres, tenint en compte que Copa Lotus existiu des del 2011?

- Sí, estem junts des del 2011. El 2013 vam guanyar el Sona9, i per això vam poder gravar El moixó foguer... però el grup continua sent un grup jove. La complicitat es veu sobretot en el directe, on, amb una mirada o amb un acord n’hi ha prou per entendre’ns, i això es percep.