Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Naltros

Ana Balart: 'Moreira era un amant del folklore'

Entrevista a la restauradora Tortosina
Whatsapp
A banda de restauració, la faena d´Ana Balart inclou les arts decoratives, els murals i les peces d´autor. foto: J.Revillas

A banda de restauració, la faena d´Ana Balart inclou les arts decoratives, els murals i les peces d´autor. foto: J.Revillas

- Com arriba al projecte per restaurar aquestes miniatures?

- Fa tres anys, jo estava restaurant mobiliari a l’Ajuntament de Tortosa quan van rebre de la família Moreira aquesta col·lecció, i per part del regidor de festes Domingo Tomàs se’m va encarregar la restauració. Ja havia estat molt vinculada en altres restauracions de la ciutat.

- Com són aquestes miniatures i en quin estat les va trobar?

- En un estat deficient. Els faltaven parts i hi havia molta presència de brutícia. Són vuit peces, una parella de gegants, els originals dels quals van ser construïts l’any 1858 i destruïts durant la Guerra Civil i ara són els de la Colla Jove, Ramon Berenguer IV i la Peronella, quatre capgrossos i dos músics. Els capgrossos representen caricatures de personatges de la societat de Tortosa: una gitana, un negre, un senyor amb sabatilles d’anar per casa i un burgès. Els dos músics, que representen la gent del poble, un toca el tabal, un tambor típic d’aquí i l’altre, la dolçaina. Els gegants fan uns 60 centímetres d’alçada, mentre que els músics, uns 20, són els més petits.

- I per què tenia Moreira aquesta col·lecció?

- Era un amant del folklore i tenia les figures a casa, com a col·lecció privada. No se sap qui les va crear. Moreira o bé les va encarregar o l’hi van regalar.

- I què significa per a vostè restaurar uns elements tan emblemàtics i tortosins?

- Un honor, un sentiment molt especial, com a tortosina i com a dona. No té preu fer una cosa que t’agrada i que, a sobre, és per a la teua ciutat. Aquestes figures perduraran i ja formen part de la història.

- Diu que ja havia fet altres treballs a Tortosa.

- I tant. La font de l’antic escorxador, per exemple. També vaig pintar el mural del Forn de la Canonja. Fa quatre anys era monitora formadora per a persones amb risc d’exclusió social i vam pintar els cossos de les cucaferes. També vaig restaurar el cap de la tercera cucafera desapareguda i els nans i els gegants.

- Així ja estava relacionada amb l’imaginari de la ciutat.

- Sí, tot i que també he fet treballs diferents i arreu de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona, com a l’antic Ajuntament de Roquetes, on vam poder recuperar la policromia i les ornamentacions originals, a l’església de Sant Miquel de Batea o a una casa pairal a Prat de Compte. On hi hauria un munt d’anècdotes per contar és a les restauracions dels passos de Setmana Santa del Centre d’Interpretació de Tortosa.

- Volem sentir-les

- En un pas vam trobar, en començar a rascar, que a una figura amb una túnica d’elements romans algú li havia pintat un estampat de lleopard. A una altra, havien tapat un forat amb betum de sabates. Una peça restaurada ha de semblar que no ho estiga, ha d’estar neta, els productes han de ser reversibles i no et pots inventar ni parts ni colors, que et passe com al famós Eccehomo.

- Què va passar, allà?

- Que no es va posar la capa intermèdia abans de començar a restaurar. Restaurar és posar matèria, recuperar la totalitat d’una peça sempre que tingues la informació de com era l’original. Si no s’està segur, no es pot seguir endavant. L’opció a la restauració és la conservació, és a dir, aturar la peça perquè no es degrade més.

Temas

  • CONTRAPORTADA

Comentarios

Lea También