Ana Balart: 'Moreira era un amant del folklore'

Entrevista a la restauradora Tortosina

19 mayo 2017 21:57 | Actualizado a 22 mayo 2017 14:31
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

- Com arriba al projecte per restaurar aquestes miniatures?

- Fa tres anys, jo estava restaurant mobiliari a l’Ajuntament de Tortosa quan van rebre de la família Moreira aquesta col·lecció, i per part del regidor de festes Domingo Tomàs se’m va encarregar la restauració. Ja havia estat molt vinculada en altres restauracions de la ciutat.

- Com són aquestes miniatures i en quin estat les va trobar?

- En un estat deficient. Els faltaven parts i hi havia molta presència de brutícia. Són vuit peces, una parella de gegants, els originals dels quals van ser construïts l’any 1858 i destruïts durant la Guerra Civil i ara són els de la Colla Jove, Ramon Berenguer IV i la Peronella, quatre capgrossos i dos músics. Els capgrossos representen caricatures de personatges de la societat de Tortosa: una gitana, un negre, un senyor amb sabatilles d’anar per casa i un burgès. Els dos músics, que representen la gent del poble, un toca el tabal, un tambor típic d’aquí i l’altre, la dolçaina. Els gegants fan uns 60 centímetres d’alçada, mentre que els músics, uns 20, són els més petits.

- I per què tenia Moreira aquesta col·lecció?

- Era un amant del folklore i tenia les figures a casa, com a col·lecció privada. No se sap qui les va crear. Moreira o bé les va encarregar o l’hi van regalar.

- I què significa per a vostè restaurar uns elements tan emblemàtics i tortosins?

- Un honor, un sentiment molt especial, com a tortosina i com a dona. No té preu fer una cosa que t’agrada i que, a sobre, és per a la teua ciutat. Aquestes figures perduraran i ja formen part de la història.

- Diu que ja havia fet altres treballs a Tortosa.

- I tant. La font de l’antic escorxador, per exemple. També vaig pintar el mural del Forn de la Canonja. Fa quatre anys era monitora formadora per a persones amb risc d’exclusió social i vam pintar els cossos de les cucaferes. També vaig restaurar el cap de la tercera cucafera desapareguda i els nans i els gegants.

- Així ja estava relacionada amb l’imaginari de la ciutat.

- Sí, tot i que també he fet treballs diferents i arreu de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona, com a l’antic Ajuntament de Roquetes, on vam poder recuperar la policromia i les ornamentacions originals, a l’església de Sant Miquel de Batea o a una casa pairal a Prat de Compte. On hi hauria un munt d’anècdotes per contar és a les restauracions dels passos de Setmana Santa del Centre d’Interpretació de Tortosa.

- Volem sentir-les

- En un pas vam trobar, en començar a rascar, que a una figura amb una túnica d’elements romans algú li havia pintat un estampat de lleopard. A una altra, havien tapat un forat amb betum de sabates. Una peça restaurada ha de semblar que no ho estiga, ha d’estar neta, els productes han de ser reversibles i no et pots inventar ni parts ni colors, que et passe com al famós Eccehomo.

- Què va passar, allà?

- Que no es va posar la capa intermèdia abans de començar a restaurar. Restaurar és posar matèria, recuperar la totalitat d’una peça sempre que tingues la informació de com era l’original. Si no s’està segur, no es pot seguir endavant. L’opció a la restauració és la conservació, és a dir, aturar la peça perquè no es degrade més.

Comentarios
Multimedia Diari