Andròmines DO Reus

A Reus fa dies que no es parla d’una altra cosa al voltant de la Festa Major de Misericòrdia. És una novetat esbojarrada, divertida i molt popular. I la ciutat no n’ha tingut mai cap abans. Per a aquells que encara no sàpiguen de què parlo, es tracta de la Primera Baixada d’Andròmines de Reus. Sí, aquella prova on els participants agafen trastos vells de casa i, de forma totalment handmade, ho converteixen en un vehicle capaç, o quasi, de baixar un pendent. Tot s’hi val. I com més manetes i imaginació es tingui, millor. 

D’exemples, n’hi ha de tots colors. Són molts els municipis que tenen la seva baixada d’andròmines. Una de les més conegudes és la Baixada del Pajaritu que Tarragona celebra per Carnaval. La seva organització destaca per ser impecable, festiva i idear pendents pronunciats que per- meten agafar velocitats veritablement endiablades. I sé de què parlo! 

El logo de la baixada és el mantell de la Verge amb tocs ‘tunning’

Sense pensar-m’ho gaire, ara fa quatre anys vaig prendre part en una de les seves edicions –de petit m’encantaven els dibuixos dels Autos Locos–. Ho vaig fer com a membre de la colla reusenca Gasparini, disfressat de mandril i muntat dins la majestuosa ‘ Mandrilòmina’ que va baixar de forma tan inconscient com jo. Ho recordo com una pujada d’adrenalina espectacular –estava convençut d’emportar-me una trompada de campionat– que van amplificar els aplaudiments dels assistents. La quadratura del cercle va acabar amb el reconeixement dels tarragonins amb un premi. Ara no recordo si per ser els més ràpids en baixar, per lluir la millor disfressa del concurs o per ser els més pájaros. 

La meva fugaç, però intensa, experiència en jugar-me la vida sobre tres rodes tenia un motiu de pes: les andròmines amb DO Reus no existien. Per això trobo tan encertada la iniciativa dels Xiquets de Reus i la Colla Gegantera del Carrasclet –amb el suport de Reus Esport i Lleure– d’acabar amb la històrica mancança. A més a més, considero que la Baixada d’Andròmines de Reus trencarà una mica més amb la solemnitat de les festes de Misericòrdia i les farà més populars. En la mateixa línia i impacte que ha tingut l’exitosa Nit de fer l’Índiu o El Tomet de Sant Ganxet per Sant Pere.  

Proposo sortir des d’El Campanaret i baixar Llovera i Monterols 

I la cosa va de debò. Visitant el perfil que han posat en marxa a Facebook, també a Instagram, amb el nom Andròmines Reus, ja tens alguna pista de com s’hi podrà prendre part. Això sí, encara falten les bases. La primera sorpresa és la data, que no passarà desapercebuda. S’ha escollit el 30 de setembre, el dia abans del referèndum de l’1-O. Per tant, una ocasió més per fer volar la imaginació i construir una andròmina al voltant del procés. Esperem, això sí, que ningú s’emporti una nata que li impedeixi poder exercir el seu dret a votar en el referèndum d’autodeterminació.

A tota pastilla pel centre?
El que no he trobat enlloc és per on baixaran els trastos. I encara que de ben segur que ja existeix un espai, m’agradaria proposar dues possibilitats. La primera seria baixar pel camí de l’Institut Pere Mata i les seves sinuoses corbes. Només la segona proposta superaria en localització RTV. Aquesta, la meva predilecta, seria sortir des d’El Campanaret i baixar pels carrers Llovera i Monterols fins a la plaça del Mercadal. Insuperable.

Per acabar, vull felicitar els organitzadors i l’autor del logo de la baixada. La fusió del mantell de la Verge amb tocs tunning és sensacional. Com també el volant, totalment descriptiu del que, de ben segur, serà una prova de bojos.