Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Naltros

Anna Borràs: 'Fins i tot balles quan dorms'

Entrevista a Anna Borràs, ballarina i coreògrafa
Whatsapp
Amb 26 anys, Borràs actuarà aquest setembre a Níjar, tot i que mai s´ha deslligat de Reus. FOTO: Carles Busquets

Amb 26 anys, Borràs actuarà aquest setembre a Níjar, tot i que mai s´ha deslligat de Reus. FOTO: Carles Busquets

- Com es va introduir en el món de la dansa?
- Bàsicament, vaig seguir els passos que la meva germana gran, Neus Borràs, anava fent. Em semblava espectacular fer aquells girs que sempre practicava a casa i posar-me aquelles sabatilles de ballet i els tutús. En recordo un especialment de color vermell que tenia a l’armari i que m’apassionava! 
- Quan va decidir que 
volia dedicar-s’hi 
professionalment?
- Vaig tenir una reunió sorpresa amb les meves professores del Centre de Lectura i la Teresa Aguadé, la directora del centre, va ser la que em va proposar anar a l’Institut del Teatre. En aquell moment ho vaig veure molt lluny, però al cap d’uns dies de donar-li voltes, sabia que allò era realment el que volia continuar fent, i vaig saber que m’hi voldria dedicar, que aquesta seria la meva professió. 
- I ara ha arribat a ser finalista del Certamen Coreográfico Mujer Contemporánea, de renom internacional...
- El fet d’estar a la final junt amb dues ballarines més, havent-s’hi presentat un total de 52 propostes, de les quals 40 van ser acceptades dins d’Europa, és tot un orgull per a mi. També és un pont que em servirà per a poder establir molts contactes, a través de competicions, festivals... 
- A més, amb una coreografia pròpia, oi?
- Sí, a part de ser ballarina també sóc coreògrafa com molts altres ballarins. El món coreogràfic el trobo infinit, ple de possibilitats i d’idees inacabables on tots i cadascun dels que creen, es fan la seva pròpia història o parteixen d’un sentiment o un tema. 
- I a vostè, què li agrada expressar amb la dansa? 
- Tan simple com el que tinc a dins. Moltes vegades es cau en el clixé de no entendre res sobre la dansa contemporània, però cal imaginar-te i interpretar el que el ballarí et vol intentar dir. 
- Les danses urbanes com el hip-hop han acostat el ball als més joves. Es troba en un bon moment? 
- Si ens centrem en Espanya o Catalunya, mai seria un bon moment a causa de les retallades en cultura. No rebem cap subvenció i el públic no aposta per això. És una llàstima perquè el que mou un país és bàsicament la cultura i l’art. Però sí que és veritat que les danses més urbanes i comercials han acostat la dansa als joves i en necessitem més perquè la cultura és bona per la salut. 
- Volta per tot el món però sempre que pot balla a casa?
- Ballar en un escenari a Reus ho és tot per a mi. Estic envoltada de la gent que més estimo i que sempre m’ha donat suport i a estones et deixa sense alè i amb aquella punxadeta entre nervis i emoció per a tornar-hi a ballar. 
- Què porta entre mans, ara?
- Estaré involucrada en una pel·lícula de dansa per la Eironeia Produccions, a Banyoles, que es basarà en els camps de concentració nazi. També estic començant una nova peça amb la canària Carmen Macias, tenint una nova prémière per la Jorge Crecis SQx a Londres, d’un nou solo que s’estrenarà mundialment...
- Fins quan es veu ballant?
- El teu cos és el més savi i tu el coneixes millor que ningú. Així que quan ell digui prou serà el moment de deixar-ho. Però no tinc cap mena de topall. I de fet, un ballarí no para mai de ballar ni quan es fa gran. Et diré que fins i tot balles quan dorms. 

- Com es va introduir en el món de la dansa?

- Bàsicament, vaig seguir els passos que la meva germana gran, Neus Borràs, anava fent. Em semblava espectacular fer aquells girs que sempre practicava a casa i posar-me aquelles sabatilles de ballet i els tutús. En recordo un especialment de color vermell que tenia a l’armari i que m’apassionava!

 

- Quan va decidir que volia dedicar-s’hi professionalment?

- Vaig tenir una reunió sorpresa amb les meves professores del Centre de Lectura i la Teresa Aguadé, la directora del centre, va ser la que em va proposar anar a l’Institut del Teatre. En aquell moment ho vaig veure molt lluny, però al cap d’uns dies de donar-li voltes, sabia que allò era realment el que volia continuar fent, i vaig saber que m’hi voldria dedicar, que aquesta seria la meva professió.

 

- I ara ha arribat a ser finalista del Certamen Coreográfico Mujer Contemporánea, de renom internacional...

- El fet d’estar a la final junt amb dues ballarines més, havent-s’hi presentat un total de 52 propostes, de les quals 40 van ser acceptades dins d’Europa, és tot un orgull per a mi. També és un pont que em servirà per a poder establir molts contactes, a través de competicions, festivals...

 

- A més, amb una coreografia pròpia, oi?

- Sí, a part de ser ballarina també sóc coreògrafa com molts altres ballarins. El món coreogràfic el trobo infinit, ple de possibilitats i d’idees inacabables on tots i cadascun dels que creen, es fan la seva pròpia història o parteixen d’un sentiment o un tema.

 

- I a vostè, què li agrada expressar amb la dansa?

- Tan simple com el que tinc a dins. Moltes vegades es cau en el clixé de no entendre res sobre la dansa contemporània, però cal imaginar-te i interpretar el que el ballarí et vol intentar dir.

 

- Les danses urbanes com el hip-hop han acostat el ball als més joves. Es troba en un bon moment?

- Si ens centrem en Espanya o Catalunya, mai seria un bon moment a causa de les retallades en cultura. No rebem cap subvenció i el públic no aposta per això. És una llàstima perquè el que mou un país és bàsicament la cultura i l’art. Però sí que és veritat que les danses més urbanes i comercials han acostat la dansa als joves i en necessitem més perquè la cultura és bona per la salut.

 

- Volta per tot el món però sempre que pot balla a casa?

- Ballar en un escenari a Reus ho és tot per a mi. Estic envoltada de la gent que més estimo i que sempre m’ha donat suport i a estones et deixa sense alè i amb aquella punxadeta entre nervis i emoció per a tornar-hi a ballar.

 

- Què porta entre mans, ara?

- Estaré involucrada en una pel·lícula de dansa per la Eironeia Produccions, a Banyoles, que es basarà en els camps de concentració nazi. També estic començant una nova peça amb la canària Carmen Macias, tenint una nova prémière per la Jorge Crecis SQx a Londres, d’un nou solo que s’estrenarà mundialment...

 

- Fins quan es veu ballant?

- El teu cos és el més savi i tu el coneixes millor que ningú. Així que quan ell digui prou serà el moment de deixar-ho. Però no tinc cap mena de topall. I de fet, un ballarí no para mai de ballar ni quan es fa gran. Et diré que fins i tot balles quan dorms.

Temas

  • CONTRAPORTADA

Comentarios

Lea También