El Tiempo
Estado Carreteras
Whatsapp
Encuesta
Directorio Empresas
Juegos
- Què és la por escènica o trac?
- És un trastorn d’ansietat associat a diversos símptomes que fan que deixem de creure en nosaltres mateixos davant d’una situació d’escenari o qualsevol situació en què ens sentim avaluats.
- Com es manifesta?
- Els símptomes més comuns són por a fallar o equivocar-se, tremolor, palpitacions, suor de mans o mans fredes, tensió muscular, trastorns digestius i pèrdua de la concentració.
- Per què de sobte apareix en artistes, com Pastora Soler o Sabina, després d’anys de trepitjar escenaris?
- L’experiència i els anys ajuden a fer minvar el pànic, però no l’eviten. Hi ha molts factors que poden desencadenar el pànic escènic, com per exemple fer dependre molt la nostra autoestima de l’admiració del públic o de la seva crítica.
-Afecta el tipus de públic la por escènica?
- És clar, l’artista patirà més ansietat davant d’una audiència hostil, seriosa i escèptica, que davant d’una que sigui simpàtica i indulgent.
- Com li va passar a Pau Casals...
- Pau Casals en el seu debut a Viena estava tan nerviós que pocs minuts després de començar l’actuació l’arc li va saltar per l’aire fins a arribar a la sisena fila de platea. El públic no va dir res i una persona el va fer passar de fila en fila fins a arribar al mestre. L’orquestra també es va mantenir tranquil·la i Casals es va quedar impressionat amb el públic. Amb agraïment va agafar l’arc i el concert va tornar a començar. Es recorda com una actuació memorable.
- El seu treball està enfocat als artistes. Només ells pateixen trac?
- A més dels artistes, periodistes i polítics són les professions més afectades i, és clar, totes aquelles persones que per algun motiu s’han d’enfrontar a un públic, sigui un conferenciant o un opositor.
- Per què els nens tenen poc trac?
- Els nens no tenen consciència que els estan avaluant. És a partir dels vuit anys que apareix la capacitat crítica sobre un mateix i sobre els altres. Per això les primeres actuacions del nen han de ser en un ambient agradable i amb un públic amable disposat a aplaudir.
- Es pot prevenir la por escènica?
- Sí, perquè és una cosa que s’ha adquirit. L’ansietat escènica s’aprèn i, com tot el que s’aprèn, també es pot desaprendre. Les metodologies d’aprenentatge i educació en la infància són molt importants, cal potenciar l’autoestima.
- Quin paper juga la família?
- Quan l’educació familiar i social no és bona, pot aparèixer un trac que afectarà tota l’experiència professional de l’artista. Existeix un factor genètic, però el 90% depèn de l’aprenentatge que ha rebut i de les experiències viscudes.
- Pot ajudar l’alimentació?
- Una dieta equilibrada ens pot ajudar a reduir l’ansietat i afavorir la seguretat. Per exemple, el cacau conté feniletilamina, una substància amb efectes psicoestimulants i antidepressius, i la poma conté quercetina, que redueix l’estat d’ansietat.
- Influeix la por escènica en l’èxit professional i personal?
- El nostre èxit a la vida depèn més de saber gestionar les emocions que de tots els continguts acadèmics adquirits al llarg del procés d’aprenentatge. L’èxit és ser feliç!
