Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Anna Cester (especialista en Medicina de les Arts Escèniques): 'L'èxit depèn de les emocions'

Anna Cester (Tarragona, 1973) és professora de Piano i Educació Corporal i Anatomia Aplicada a l'Escola i Conservatori de Música de Tarragona. També col·labora amb el Centre de Prevenció en Arts Escèniques en activitats formatives sobre l'ansietat escènica. El seu recent llibre 'El miedo escénico' (Robinbook) dóna eines per actuar o parlar en públic
Whatsapp
La tarragonina Anna Cester és professora de Piano, Educació Corporal i Anatomia Aplicada. foto: Lluís Milián

La tarragonina Anna Cester és professora de Piano, Educació Corporal i Anatomia Aplicada. foto: Lluís Milián

- Què és la por escènica o trac?

- És un trastorn d’ansietat associat a diversos símptomes que fan que deixem de creure en nosaltres mateixos davant d’una situació d’escenari o qualsevol situació en què ens sentim avaluats.

 

- Com es manifesta?

- Els símptomes més comuns són por a fallar o equivocar-se, tremolor, palpitacions, suor de mans o mans fredes, tensió muscular, trastorns digestius i pèrdua de la concentració.

 

- Per què de sobte apareix en artistes, com Pastora Soler o Sabina, després d’anys de trepitjar escenaris?

- L’experiència i els anys ajuden a fer minvar el pànic, però no l’eviten. Hi ha molts factors que poden desencadenar el pànic escènic, com per exemple fer dependre molt la nostra autoestima de l’admiració del públic o de la seva crítica.

 

-Afecta el tipus de públic la por escènica?

- És clar, l’artista patirà més ansietat davant d’una audiència hostil, seriosa i escèptica, que davant d’una que sigui simpàtica i indulgent.

 

- Com li va passar a Pau Casals...

- Pau Casals en el seu debut a Viena estava tan nerviós que pocs minuts després de començar l’actuació l’arc li va saltar per l’aire fins a arribar a la sisena fila de platea. El públic no va dir res i una persona el va fer passar de fila en fila fins a arribar al mestre. L’orquestra també es va mantenir tranquil·la i Casals es va quedar impressionat amb el públic. Amb agraïment va agafar l’arc i el concert va tornar a començar. Es recorda com una actuació memorable.

 

- El seu treball està enfocat als artistes. Només ells pateixen trac?

- A més dels artistes, periodistes i polítics són les professions més afectades i, és clar, totes aquelles persones que per algun motiu s’han d’enfrontar a un públic, sigui un conferenciant o un opositor.

 

- Per què els nens tenen poc trac?

- Els nens no tenen consciència que els estan avaluant. És a partir dels vuit anys que apareix la capacitat crítica sobre un mateix i sobre els altres. Per això les primeres actuacions del nen han de ser en un ambient agradable i amb un públic amable disposat a aplaudir.

 

- Es pot prevenir la por escènica?

- Sí, perquè és una cosa que s’ha adquirit. L’ansietat escènica s’aprèn i, com tot el que s’aprèn, també es pot desaprendre. Les metodologies d’aprenentatge i educació en la infància són molt importants, cal potenciar l’autoestima.

 

- Quin paper juga la família?

- Quan l’educació familiar i social no és bona, pot aparèixer un trac que afectarà tota l’experiència professional de l’artista. Existeix un factor genètic, però el 90% depèn de l’aprenentatge que ha rebut i de les experiències viscudes.

 

- Pot ajudar l’alimentació?

- Una dieta equilibrada ens pot ajudar a reduir l’ansietat i afavorir la seguretat. Per exemple, el cacau conté feniletilamina, una substància amb efectes psicoestimulants i antidepressius, i la poma conté quercetina, que redueix l’estat d’ansietat.

 

- Influeix la por escènica en l’èxit professional i personal?

- El nostre èxit a la vida depèn més de saber gestionar les emocions que de tots els continguts acadèmics adquirits al llarg del procés d’aprenentatge. L’èxit és ser feliç!

Temas

  • CONTRAPORTADA

Comentarios

Lea También