Apel·les Carod Requesens: 'El jazz no és per a una minoria'

- En quin moment apareix el jazz a la seva vida?

- Va aparèixer després d’haver acabat els meus estudis postobligatoris, quan cursava a l’Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona. Just acabar el batxillerat no tenia gaire clar quin camí agafar pel meu futur. Feia dos anys que havia deixat d’estudiar violí a l’Escola Municipal de Música de Cambrils i durant una temporada vaig dedicar-me més a la guitarra. A Barcelona, però, vaig adonar-me que el jazz no em limitava a tocar la guitarra, sinó que podia donar-me una sortida com a violinista. Allí va ser on realment vaig veure què era el que volia.

- Normalment, el violí no s’associa al jazz...

- Tradicionalment era comú escoltar jazz amb peces de violí, però en el darrer segle ha deixat pas a d’altres instruments amb més protagonisme. Tot i això, no vol dir que no hi hagi violinistes rellevants en aquest gènere, encara que són pocs. El volum natural del violí ha causat aquest desplaçament però a dia d’avui continua aportant una sonoritat especial al jazz.

- És el primer llicenciat en violí jazz de l’Estat. Què destaca d’aquesta etapa formativa?

- El que més m’ha agradat és la relació que s’ha creat entre companys i professors a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Entrar-hi no va ser fàcil; només existia una plaça per estudiar aquesta especialitat. Després d’aquests anys, tinc la sensació d’haver obert molts camps de coneixement musical i haver-me desenvolupat com a músic.

- Gràcies a l’ESMUC va poder estudiar a la Karol Szymanowski de Polònia. Com va anar l’experiència?

- Vaig estudiar-hi durant un quadrimestre i vaig poder veure que allà la gent té un altre tarannà. La climatologia no dóna massa treva, de manera que la gent estava molt centrada en els seus projectes. És un dels països d’Europa amb una tradició de jazz més sòlida, va ser molt interessant poder-me formar allà durant una temporada.

- Porta més de 15 anys estudiant música. Considera que la metodologia d’ensenyament musical a Catalunya és la més adequada?

- Ara mateix, crec que està millorant, especialment en el camp de la corda. A poc a poc s’estan deixant enrere els estereotips que el violí o el violoncel són instruments únicament clàssics. Abans només es tenia en compte una manera de tocar –la clàssica–, però s’estan obrint nous horitzons i els alumnes tenen un ventall més ampli de possibilitats.

- Diria que el jazz gaudeix de bona salut a Catalunya?

- Sincerament, m’agradaria que tingués més repercussió. Però passa com a tot arreu; falta connectar una mica més amb el públic més general. El jazz, a diferència de la creença popular, no és un gènere dirigit a una minoria de la societat.

- No només ha col·laborat amb altres formacions musicals, sinó que també n’ha engegat de noves. Ser músic és sinònim d’emprenedor?

- Es podria dir que sí. En el meu cas, com a violinista de jazz, he de buscar-me molt la vida per poder-me dedicar a aquest gènere.

- Quins projectes de futur té?

- L’any vinent marxo a estudiar a The New School for Jazz & Contemporary Music, a Nova York.