Conegut amb el nom artístic de Ximenis, Jonatan Giménez va debutar com a solista, guitarrista i líder amb Arrels de Gràcia, grup format també per Ramon Giménez, Climent Campà, Pito Rosas i Diego Zamora. Els barcelonins presenten aquest dissabte dia 8 de febrer (22.30 hores) a la Capsa de música de Tarragona, en el marc del Sona Flamenc, les seves composicions més famoses com ara La moto, Sunmorenao o L’espardenya. Però també portaran temes inèdits en un concert amb accés lliure. Ximenis parla d’aquestes cançons i de la trajectòria de la formació.
Aquesta nit ompliran la Capsa de Música de rumba catalana.
Sí. Tocarem una gran part de temes propis i versions de tota la vida per fer una mica de memòria històrica on surten referents com poden ser el Peret, el Pescaílla o els Gipsy Kings. Potser també afegim alguna cosa del Remena, nen!, tot i que normalment això ho fem amb una altra formació. I presentarem cançons que no estan publicades encara.
Inèdites?
Sí. Les vam haver de fer per anar a gravar a TV3 i les començarem a bellugar, a veure què diu la gent, quina cara posen.
Què és Peret per a la rumba?
Va ser el revolucionari, sens dubte. La rumba catalana que es fa avui en dia sense Peret no existiria.
«Per les festes de la Mercè, a Barcelona, no ens han contractat mai des del 2011 que actuem professionalment. És d’agrair que ho faci TGN»La rumba pot ser reivindicativa o només és festiva?
És súper festiva, no hi ha dubte. És per passar-t’ho bé encara que qualsevol missatge encaixa. Nosaltres ara també fem una mica de reivindicació i a Mil euros i sis punts de carnet es critica aquesta llei que tenim avui dia per la qual et fumes un porro tres o quatre dies abans d’agafar el cotxe i doncs... Mil euros i sis punts de carnet. És igual si vas col·locat o no. Aquesta mateixa cançó també parla dels polítics que, sense estudis, ells sí que poden manar.
Han compartit escenari amb molts artistes. Els queda algú?
Tothom i ningú. Hi ha molts artistes amb els quals m’encantaria.
Vostè com a compositor, quin espai necessita?
No t’ho sé dir. Hi ha temes que he fet sense música ni res. Altres, pensant pel carrer i també hi ha hagut que he anat a fer-los expressament amb uns acords. La fórmula, no la sé. Si la sabés seria Alejandro Sanz.
«La rumba és festiva, no hi ha dubte, és per passar-s’ho bé, però qualsevol missatge encaixa i ara també fem temes reivindicatius»He llegit que es pot gaudir de la seva música als casaments.
Sí. El 80% del que fem són bolos privats. I a nosaltres també ens fa molta gràcia participar d’un dia tan especial per a dues persones.
Vol dir que hi ha poques contractacions per part dels ajuntaments?
Molt poques. Si depengués dels ajuntaments, m’hauria de dedicar a fer d’electricista o d’una altra cosa perquè no em donaria per viure de la música, ni de bon tros.
Aleshores, quina salut creu que té la rumba catalana?
Està més morta que viva. La cançó del Muerto vivo, «que no estaba muerto, que estaba de parranda», doncs la rumba, de parranda, no està. Senzillament perquè no es programa. Des del 2011 que toquem professionalment, no ens han trucat mai ni ens han demanat pressupost per a les festes de la Mercè.
Això fa bo allò de ningú és profeta en la seva terra?
No, ja que toquem a les festes de Gràcia des del principi i funciona molt bé perquè no paga l’ajuntament, sinó que ho fa casa carrer. L’únic que sempre ens contracta és l’Ajuntament del Papiol i ara el de Tarragona, i molt agraïts.
En aquest sentit, festivals com ara el Sona Flamenc són clau...
Sí. Si tothom apostés de la mateixa manera per la rumba, estaria molt més viva. Crec que el jovent d’avui dia no sap ni què és.
Quant a la seva trajectòria, com han viscut aquesta dècada?
Hem canviat molt. Ara estem fent fusió, que ja no és tan rumba, encara que continua sent la base. Cap a on anem? Doncs no ho sé. Sí que hem fet bastants arregles de samba, bossa nova i funky, però tampoc és molt definit. Sona a música del món.