Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Naltros DR. JOSEP SEGARRA Cap de servei d'Urologia del Joan XXIII i coordinador de la Unitat Funcional Territorial d'Urologia TGN Salut AE

Cada any es diagnostiquen 30.000 casos a Espanya de càncer de pròstata, el més comú entre els homes

Whatsapp
El doctor Josep Segarra és el cap de servei d'Urologia de l'hospital Universitari Joan XXIII

El doctor Josep Segarra és el cap de servei d'Urologia de l'hospital Universitari Joan XXIII

El càncer de pròstata és un clar exemple de malaltia associada a l'envelliment. Segons dades del Departament de Salut, actualment representa un 21,3% del total de casos de càncer a al població masculina, tot i que la supervivència se situa a prop del 83%.

-Està demostrat que les revisions periòdiques entre els majors de 50 anys són l'unica forma de poder realitzar un diagnòstic precoç. Tot i així, per què els homes són tan refractaris a visitar l'uròleg?

Moltes vegades és pel desconeixement de la necessitat de fer revisions prostàtiques periòdiques; altres vegades per aprensió o per la vergonya que li representa al pacient l'exploració genital i el tacte rectal. En aquest últim punt els homens anem clarament per darrere de les dones, que ja tenen assumides les revisions ginecològiques en veure el benefici que representa per a la seva salut.

-Quins són els símptomes que ens podrien alertar?

En les fases inicials no n'hi ha cap. Després, poden aparèixer símptomes obstructius com la reducció del doll de l'orina, anar a orinar més sovint... més endavant es poden accentuar-se: aparèixer sang a l'orina, infeccions i impossibilitat per orinar. Quan el tumor està molt evolucionat pot aparèixer dolor als ossos i insuficiència renal.

- Un diagnòstic a temps fa que la malaltia sigui curable?

En general, quan abans es diagnostique i es tracti un càncer, més probable és que el pacient pugui vèncer la malaltia. Actualment la majoria dels càncers de pròstata es diagnostiquen en fases inicials i la taxa de curació és molt alta.

- Quin és el procediment?

Les societats urològiques recomanen l'estudi anual de tots els homes entre 50 i 70-75 anys amb una expectativa de vida de més de 10 anys. Si hi ha antecedents a familiars de primer grau ó s'és de raça negra, es recomana començar les revisions als 45 anys. Sempre s'ha de fer una valoració prostàtica completa a qualsevol pacient amb símptomes miccionals.

- Amb tacte rectal n'hi ha prou?

No, sempre és necessari associar la determinació del PSA. La sensibilitat i especificitat del tacte rectal aïlladament és baixa: només detecta un 10% del càncer de pròstata en fases inicials.

-Què és el PSA?

L'antigen específic de la pòstata (Prostatic Specific Antigen - PSA- en anglès) és una proteïna produïda exclusivament per la pròstata que té com a funció fisiològia contribuit a la fertilitat del semen. Es detecta normalment en petites quantitats a la sang i pot augmentar en qualsevol lesió o malaltia prostàtica. Per tant, la seva elevació és suggestiva, però no específica del càncer de pròstata.

- Com es realitza el diagnòstic?

La confirmació de la sospita sempre es farà amb l'estudi histològic de les mostres de la biòpsia. Es realitza ecodirigidament, via transrectar o transperianeal, sota cobertura antibiòtica i amb anestèsia local o sedació. Les complicacions greus són menors de l'1% peròs són freqüents l'aparició transitòria de sang a l'orina o al semen.

- Tots el càncers de pròstata son iguals?

No. Podem parlar de diferents tipus segons el nivell d'agressivitat histològica. Aviat tindrem marcadors moleculars d'agressivitat que permetran ajudar a una millor estratificació o classificació.

- Què és l'estratificació?

És la classificació dels CP en localitzats i localment avançats es poden subdividir en tres grups pronòstics segons el grau de Gleason de la biòpsia, les xifres de PSA en sang i l'extensió local del tumor. L'estratificació dels pacients ens permet orientar millor les opcions de tractament.

- Quines són les opcions de tractament i quins criteris s'apliquen per escollir el més idoni?

En els càncers de pròstata locals es pot oferir la vigilància activa -en casos seleccionats-, la cirurgia (prostatectomia radical) o la radioteràpia externa. En els localment avançats les opcions terapèutiques són la cirurgia i la radioteràpia amb tractament hormonal associat o sense. Cap de les dues opcions ha demostrat millors resultats a llarg termini i ambdues poden tenir complicacions que afectin la qualitat de vida. En orientar el tractament sempre es valora l'edat, la comorbiditat associada i les preferències del pacient. Personalment, sempre que sigui possible, prefereixo la cirugia, ja que, si aquesta no és suficient per controlar el càncer de pròstata, sempres es podrà fer radioteràpia de rescat després. A l'inrevés difícilment serà possible, perdent una opció terapèutica. En el grup d'avançat o metastàsic el tractament és pal.liatiu i té com a objectiu aconseguir la supressió androgènica amb el tractament hormonal.

Tot i així, la supervivència i la superació del càncer se situa prop del 83% dels casos

- La Unitat Funcional Territorial d'Urologia de l'Aliança Estratègica TGN Salut AE ha unificat els Comitès Oncològics d'Urologia de l'Hospital Joan XXIII i de l'Hospital de Santa Tecla. Quin és l'objectiu?

Augmentar la qualitat urooncològica de la població del territori. Per aconseguir això hem d'estandarditzar la pràctica clínica mitjançant uns protocols consensuals entre tots els professionals i que recullen l'evidència de les guíes clíniques de l'especialitat. També hem de treure profit de les sinergie creades entre els centres, que permetin una millot utilització dels recursos, fent que els tractaments decidits pel comitè oncològic es realitzin al lloc més adequat, evitant duplicitats d'estructura sanitària i afavorint l'especialització mèdica.

- Qui en forma part?

El comité oncològic d'urologia està constituït pels membres dels serveis d'urologia de la Xarxa Tecla i l'Hospital Joan XXIII, pels oncòlegs mèdics i radioterapeutes de Santa Tecla i l'Hospital Sant Joan de Reus, per representants dels serveis de radio-diagnòstic i anatomia patològica del Joan XXIII i de la unitat de cures pal.liatives de GIPSS.

- Està obert a tots aquells professionals sanitaris interessats en el maneig dels pacients amb problemàtica urooncològica?

Efectivament, el comité oncològic resta obert a tothom que estigui interessat en aquesta problemàtica.

- Com funciona?

Qualsevol professional quan té un pacient per comentar al comitè contacta amb una estructura que registra el pacient al comitè. Cada setmana el comitè oncològic es reuneix físicament discutin la informació clínica dels pacients registrats adoptant una decisió mèdica. Aquesta decisió queda registrada en l'acta del comitè oncològic.

- Les afeccions a la pròstata es poden prevenir?

En el cas que estem tractant, s'ha vist que aquesta patologia augmenta amb l'edat. És més freqüent a la raça afroamericana i en homes que tenen familiars de primer grau afectats per CP (10% de base genètica) i sobre aquests fets no podem fer res. Alguns estudis apunten al fet que una dieta baixa en greixos i rica en verdures, bròquil, fruits, cereals i consum de te verd disminueixen el risc de patir aquest tipus de càncer. Atès que el marge de millora modificant la dieta i l'estil de vida es reduït, pren més importància el fet d'anar realitzant les revisions urològiques periòdiques.

Temas

  • SALUD

Comentarios

Lea También