'Cada cançó és un repte'

CasaBlú és l’Arantxa Salvat (veu), el Ramon Bosch (baix), el Toni Martínez Ballesté (guitarra rítmica i veus), el Claudi Schechtel (guitarra solista) i l’Antonio Martínez Martínez (bateria). Des de l’any 2014 els uneix el seu neguit per la música pop rock.

- D’on sorgeix el nom Casablú?

-Arantxa: Jo sempre havia cantat, amb la colla, amb el meu germà... i un dia, en un dinar on els amics em van animar a formar un grup, va sorgir el nom de Casablú. A la Selva del Camp hi ha diverses cases blaves i a mi sempre m’han fet gràcia... el nom sonava bé i no vam trobar cap nom que ens agradés més.

- Ja fa tres anys que el grup comparteix el neguit musical pel pop rock. Com van ser els inicis?

- Toni: va començar com una diversió. Però a part de passar-t’ho bé, opino que hi ha d’haver un projecte al darrere, els passos que donis han de tenir un sentit i per anar fent de mica en mica. Així, el primer objectiu que ens vam fixar va ser poder fer un concert en directe (el vam fer al Pilée de Reus). I de moment fins aquí hem arribat.

- Primer vau començar versionant cançons d’altres grups. Quines són les vostres influències?

- Claudi: El Toni i jo tenim gustos comuns, però ell és més del rock de melodia i acords, mentre que jo sóc més fan dels riffs i el virtuosisme. En Ramon ve de la música country, és un autèntic motero, i l’Arantxa té influències variades, el seu pare ja cantava en un conjunt a la Selva.

-Antonio: Les meves influències fan que aporti matisos rítmicament i el resultat ens agrada. Cada cançó és un repte, intentem anar més enllà del pop rock de base simple. Això fa que no ens vulguem encasellar en un únic patró de cançons, sinó que anem provant i experimentant.

- Cinc músics que el 2016 van autoeditar el seu primer treball Pel forat del pany. Quin és l’esperit?

- Toni: Vam començar a divertir-nos tot component cançons i volíem deixar material gravat per a la posteritat, fer una foto del moment. Molta gent tenia curiositat per saber què toquem i com són les nostres cançons, per això el títol del disc. Però més que un disc, ho veiem com una maqueta, que ens pot obrir portes a fer concerts i presentar-nos a concursos.

- Cadascú de vosaltres té la seva vida professional. La música us ha unit a tots. Què ús a porta a cadascú?

- Ramon: Cap de nosaltres es dedica exclusivament a això, però a tots ens apassiona escoltar i fer música. Estem en un moment de la vida on podem gaudir de les coses sobretot si, com és el cas, ho fem amb sinceritat i il·lusió. Hi ha molt bon rotllo entre tots i això no es troba a tot arreu.

- Què expresseu a través del grup?

- Claudi: Sortir a tocar és brutal, sobretot si surt bé i veus que la gent està gaudint. Això podríem fer-ho només fent versions, però a la gent li agrada el que fem. Això no té preu.

- Les experiències viscudes són la vostra font d’inspiració?

- Toni: En general sí, o sentiments que et passen pel cap. Per exemple, Platgeta està inspirada en la vida feliç que transcorre en les platges dels anuncis de cervesa dels estius. I Tinc la cura la vaig fer sobre la vida eterna i la mort. Casualment quan l’estàvem acabant va morir el meu pare de forma sobtada i això li va donar un sentit especial. Però no és només una lletra el que pot enganxar: una melodia, una combinació d’acords, la trempera del ritme...

- Què és el més difícil d’afrontar una actuació en directe?

- Arantxa: No saps mai quina serà la reacció del públic. A mi m’agrada ser jo mateixa. Entenc que el meu paper és el d’interactuar amb la gent que ens ve a veure, no em vull inventar cap personatge. Això m’ho posa més fàcil.

- Ramon: De moment les sensacions han estat molt bones i això fa que la tensió que hi podia haver al començament ara la puguem canalitzar cap a la diversió i el plaer.

- Esteu preparant nou treball per aquest 2017?

- Toni: Estem fent més cançons, però el ritme que podem portar fa que sigui difícil tenir-ne deu o dotze de noves. Enguany volem donar-nos a conèixer fora de Reus i la Selva, que és on hem fet tots els concerts fins ara. Volem tenir l’experiència de tocar en llocs on la majoria de persones que vindran al concert no ens coneixen de res, i veure com respon el públic.

- Una frase per animar la gent perquè vingui a les vostres actuacions.

- Arantxa: Que vinguin, i coneixeran el ‘xèrif’.