Camí Recasens: 'Els pares perfectes no existeixen'

- En què consisteix la criança familiar?

- La criança feliç ho és tot, des de la nutrició fins a la higiene. A la meva consulta m’he trobat nens que han estat criats sent l’únic centre d’atenció en l’àmbit familiar. La criança feliç, en canvi, procura que tots els membres de la família puguin cobrir les seves necessitats pròpies i ser feliços per igual.

- Quins són els errors més comuns a l’hora de criar un fill?

- En l’etapa de 0 a 3 anys, que és la que ens referim quan parlem de criança, els errors típics poden ser molts. Depèn de cada cas, però els més repetits són l’aïllament del pare (sobretot si s’alleta el bebè amb pit), no fer una correcta adaptació dels germans grans davant l’arribada del nou nadó o la sobreexposició de la mare, que acaba deixant de banda les seves pròpies necessitats.

- Existeixen els càstigs en aquest tipus de criança?

- No som partidaris dels càstigs. En canvi, creiem que hem de poder dir quins són els límits per a cada situació. A partir dels dos anys, els nens poden entendre quins són els seus límits. Hem de poder dir què es pot fer i alhora oferir una opció de què es pot fer.

- Ben diferent de la criança d’anys enrere, quan els nens creien els seus pares perquè ‘sí i punt’, veritat?

- Clarament diferent. Els nens són competents per ells mateixos. Tradicionalment, s’ha entès el creixement emocional dels fills com un tros de fang que és modelar al gust dels pares. Nosaltres ho encarem per la perspectiva contrària; creiem que els nens són molt competents i a partir d’allí els ajudem a gestionar el seu creixement personal.

- Davant d’una rabieta, quina és la manera més apropiada de calmar-la?

- A partir dels dos anys és natural que un nen faci rebequeries. Quan està enrabiat, li hem d’ensenyar que aquests sentiments es poden tenir i que cal canalitzar-los correctament. El que no podem fer és amagar els nostres sentiments. Aquesta manera d’actuar l’únic que promociona són adults analfabets emocionalment que no saben gestionar la seva ansietat ni les seves emocions amb l’entorn que els envolta.

- En la criança feliç, existeixen diferents rols entre progenitors?

- Sí, però depèn de cada família dels rols que accepti cada membre. L’arribada d’un nou nadó ho canvia tot i cal saber quin és el lloc de cadascú. És per això que cada cop que em trobo amb situacions així els ho pregunto clarament, ‘Quin tipus de mare o pare vols ser?’. Llavors, és el moment d’arribar a un acord dins de la parella. Les famílies s’han de crear de dins cap a fora. M’explico: hem de crear les famílies que volem, no les que la societat considera millors. Els pares perfectes no existeixen. Hem de treballar per ser pares coherents.

- Quines són les conseqüències d’una criança infeliç?

- Les conseqüències es veuen ràpidament. De criances no felices n’hi ha de molts tipus. Existeix la creença que ser infant és sinònim de ser feliç, però no és certa. Un infant que creix infeliç sacrifica la infantesa. Si unes emocions negatives no es gestionen bé, apareixen les seqüeles. És llavors quan cal assessorament professional.

- El dia 4 de juliol oferiu un taller relacionat amb la criança de nens de 0 a 3 anys.

- L’objectiu és donar claus de la criança feliç i compartir experiències amb altres pares.