Carles Canut: 'Els actors hem de ser polièdrics. Si no, ens encasellaríem'

L'actor i director teatral Carles Canut neix a Gerri de la Sal el 1944. És un dels actors que participa a l’obra ‘Poemes de Capçalera’ de Miquel Pujadó, que es podrà veure dissabte (20.30h) al Teatre El Magatzem de Tarragona. És director del Teatre Romea.

- Quin és el seu poema de capçalera?

- Podria triar-ne molts. Però em crida especialment l’atenció aquell de Blai Bonet, el poeta de Ses Illes, que diu «abans de dir salvatge a un home i abans de dir salvatge a un salvatge(...)». Gabriel Ferrater també m’agrada. Però si m’he de quedar amb algun, seria aquest.

- Què l’ha animat a sumar-se al projecte de Miquel Pujadó?

- Col·laborem des de fa anys als espectacles dels dilluns del Romea. El conec molt i el considero un savi. Sabent que ‘Poemes de capçalera’ era un projecte seu, ja suposava que anava sobre segur.

- I a Tarragona homenatjaran Olga Xirinacs.

- Sí. Mirem de posar en valor la gent de la zona.

- Creu que la poesia està prou reconeguda avui dia?

- Depèn del món per on et moguis. La veritat és que en el teatre, els bons poetes se segueixen venent. I molta gent els llegeix perquè porten una estona d’evasió que permet sortir d’un mateix. Espectacles com aquest de Miquel Pujadó també ajuden a apropar-ho al públic.

- Duu a les seves espatlles més de 7.000 funcions. Sé que és difícil triar, però es quedaria amb alguna?

- És difícil perquè totes han estat conseqüència d’una altra i s’han produït en un moment concret. Et fas gran i els papers canvien, tant per l’edat com per la forma de ser. He fet de tot: de capellà...

 - Fins i tot de dona.

 - Sí, i tant! Els actors necessitem ser polièdrics perquè, si fos el contrari, ens encasellaríem.

- En els seus 50 anys als escenaris ha fet més de cent obres de gèneres diferents. Amb quin se sent més còmode?

- Potser no ho distingiria tant en gèneres, sinó que jo amb el que em sento més còmode és amb els personatges que tenen bastant de text. Més que amb la parafernàlia d’alguns espectacles. Em va entusiasmar, per exemple, fer Mestres Antics, perquè xerrava i deia coses interessants. I interpretar a Galileo Galilei.

- Textos que facin reflexionar.

- I tant. M’interessa molt més un bon text que fotre bots i pujar escales. Sempre ho he vist així. Tinc clar que la paraula és el més important.

- S’ha plantejat mai dir prou?

- Mai. Ni tan sols ara. En aquest món no pares. Si t’atures una estona, desapareixes.

- Costa seguir al peu del canó.

- No és fàcil perquè hi ha bona competència, però igual que en altres professions. A més, fer la funció és un descans. Quan entres a l’escenari, et relaxes.

- Jo pensava que eren més nervis que ‘relax’...

- També hi ha aquells nervis previs, però en el moment d’actuar, tens aquella sensació de descans. Amb el temps t’hi acostumes, però és cert que la responsabilitat, amb el pas dels anys, va en augment, perquè a vegades el públic ve a veure’t a tu i no vols decebre’l.

- El sector està en crisi?

- No està tan malament, tot i que a la cultura estem perpètuament en crisi. Hem de saber trobar en cada moment la llei de l’oferta i la demanda perquè el públic no se senti abandonat. Les oscil·lacions, en el teatre, són les mateixes que en l’alimentació o el turisme. Si hi ha crisi, és per a tots.

- I si la situació es recupera?

- També és per a tots. El que no pot ser és que hi hagi només una funció pública que depengui tan sols de les institucions. Però el teatre privat, sortosament, passa per una bona etapa.

- Se sent il·lusionat per la nova etapa al capdavant del Romea?

- Ho afronto amb tota la il·lusió del món. Espero que aquests 50 anys m’hagin servit d’alguna cosa i pugui aplicar ara els meus coneixements per fer molt bones temporades.