Carlos Brull i Antoni Just: 'Ens demanaven que componguéssim'

Entrevista als components de La Soul Machine

19 mayo 2017 21:31 | Actualizado a 22 mayo 2017 12:10
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

- Fa 15 anys que són als escenaris. Per què fan ara el primer disc amb temes propis?

- Antoni Just: El 2009 vam treure un disc de versions i després de tota aquesta trajectòria creiem que ja hem après a fer soul, i teníem ganes d’expressar-ho.

- Carlos Brull: Durant 15 anys ens hem deixat atrapar per grups i artistes clàssics del soul i del funk. Ara tenim una maduresa que ens ha permès fer un disc propi.

 

- Han gravat amb components de la Fundación Tony Manero. Per què amb ells?

- C. B.: Havíem coincidit en diferents llocs, però mai ens hi havíem relacionat. Però els respectàvem i admiràvem per la seva trajectòria. Amb tota la modèstia del món els hi vam enviar un missatge per Facebook explicant-los el nostre projecte i convidant-los a participar.

 

- I va anar bé.

- C. B.: La resposta va ser fantàstica, ens vam entendre molt ràpidament. Ja en el primer missatge vam tenir bon feeling. Ha estat molt gratificant treballar amb ells. En saben molt i n’hem après.

 

- El procés de gravació ha estat llarg?

- A. J.: Quinze dies. Hem gravat amb instruments i amplificadors d’abans, buscant l’essència del so del soul. I amb les tres seccions per separat: Base rítmica, vents i veus. La intenció era que fos com un semi-directe, tal com es feia fa anys, per tal que sonés tot molt natural.

 

- Fan una cosa poc habitual, que és ‘soul’ en català.

- A. J.: Va sortir de manera molt natural. Entenem que el soul és transmetre emocions. El soul canta des de l’ànima. Si t’has d’expressar de tot cor ho has de fer amb la teva llengua. A LaSoul Machine tots som catalans i per fer-ho honestament ha de ser en català.

 

- Però tot i això és estrany. La majoria dels grups d’aquest estil d’aquí canten en anglès.

- C. B.: El panorama del soul en els darrers 15 anys la veritat és que ha millorat molt. Han sortit molts grups que han posat Catalunya a un nivell comparable al del nord d’Europa. I nosaltres hem apostat pel català, però bàsicament per la naturalitat en la manera d’expressar-nos.

 

- El títol de ‘Terra negra’ té relació amb el Priorat?

- C. B.: Totalment. Amb el vi negre, la llicorella, la duresa del paisatge... I amb la música negra que fem nosaltres des d’aquí.

 

- Són el grup més veterà de la comarca!

- C. B.: Sí, i a més hem sortit molt. Portem més de 400 concerts, hem pogut anar en molts esdeveniments que no hauríem imaginat mai. I de bandes de deu músics que portin 15 anys tampoc n’hi ha gaires. Set dels deu som components originals. Suposo que és perquè sempre ens ho hem pres amb molta filosofia. És un divertiment que et planteges professionalitzar i pel qual treballes molt. Els objectius que et marques sempre els intentes assolir.

 

- Als seus seguidors fidels els pot suposar un xoc el fet que hagin passat de versions de grans clàssics a temes propis?

- A. J.: La gent en certa manera ens ho demanava. Ens animaven a fer alguna cosa pròpia. Tot això ha portat al Terra negra.

 

- En les lletres parlen d’amor i crítica social.

- C. B.: Són els dos grans temes del soul. En l’amor, al soul, sempre hi ha un patiment, i el fet d’escoltar tant els clàssics ha fet que acabéssim empatitzant amb el que explicaven a les seves cançons.

 

- Si no hi ha patiment no és ‘soul’?

- A. J.: (Dubta) No ho crec. També pot ser alegre i festiu.

- C. B.: Tot i que sempre hi ha el punt amarg.

Comentarios
Multimedia Diari