Coia Poblet: 'Ser geganter no pot ser una obligació'

- Enguany compleixen 25 anys. Com van ser els inicis?

- La colla es va formar a partir de l’existència de Foment Cultural de l’Hospitalet de l’Infant. Més o menys, es va formar amb el mateix nombre de membres que en l’actualitat. Ara, la colla s’ha mantingut malgrat els alts i baixos.

- Primer va aparèixer el grup de grallers i després els gegants. És l’ordre lògic?

- Certament, no. Era l’any 1988 quan es va formar un primer grup de músics grallers que van començar a acompanyar altres colles, com per exemple els nostres padrins, la colla gegantera de Rasquera. Però en cosa d’un any, a l’Hospitalet ja vam comptar amb un parell de gegants i es va crear la colla gegantera. El 1990 ja es va presentar en societat la colla tal com la coneixem avui.

- Quina relació tenen els personatges de l’Infant Pere i Blanca d’Anjou al municipi?

- Estan molt vinculats al territori. Blanca d’Anjou era la dona de rei Jaume II i va ser la propulsora de la creació de l’hospital per a pelegrins. I és que a l’Hospitalet hi passava la Via Augusta, que tot i ser la via principal de transport, també era molt perillosa. Des del Coll de Balaguer fins a l’Hospitalet s’hi trobaven pirates i assaltants que atacaven els viatgers. A partir d’això, la reina va veure que seria una bona idea comptar amb un edifici on donar aixopluc als viatgers. Els monjos hospitalers gestionaven l’hospital i a la vegada curaven aquells pelegrins més ferits. I l’Infant Pere és el fill de Blanca d’Anjou.

- I després va venir el gegantó Frare Celestí...

- Exacte. Es tracta d’un gegantó ‘manotes’ que representa un dels monjos hospitalers. És ideal per als membres més joves de la colla, ja que poden portar-lo sense gaires problemes i els dóna un rol especial. A més, és un dels que més agraden als nens i nenes. Fa cosa de cinc anys que comptem amb aquesta peça, que va ser creada per Joan Miró.

- Tothom pot ser ballador de gegants?

- Sempre i quan tingui l’esquena bé, sí. És quasi més important que ser musculós. Sí que es recomana estar en un bon estat físic, això també és cert. Tampoc no poden faltar les ganes. El portador més gran que tenim, per exemple, té 74 anys i només porta la geganta.

- Quina particularitat els fa especials com a colla?

- Per començar, són peces dissenyades per Ramon Ferran, cosa que de per si ja els fa únics. Les peces que feia Ferran destacaven per la seva singularitat. Els detalls en ambdós gegants salten a la vista, així com també la conservació dels trets històrics de cadascun. La roba, els escuts de la baronia, les joies... tot està mirat amb lupa. A més, tenim constància que aquesta és la única parella de gegants que són mare i fill en tot Catalunya. I ja per acabar, tenim un ball propi de lluïment, amb coreografia i música dissenyada especialment per a nosaltres.

- Tenen pensat ampliar el nombre de gegants per celebrar aquest quart de segle?

- No ens ha passat pel cap. Preferim mantenir el que tenim, que ja costaconservar els portadors i fer el correcte relleu generacional i no pensar en crear nous gegants.

- Veuen que hi ha corda per a vint-i-cinc anys més?

- És una cosa que més val no pensar-hi gaire, perquè és una entitat que requereix molta feina i més val anar al dia a dia sense angoixar-se. I és que ser geganter no s’ha de convertir en una obligació. Una persona es fa geganter per diversió, per anar amb una colla de gent, per amor a la cultura. El secret és deixar que passi el temps i quan apareixen problemes, superar-los de la millor forma possible.