Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Naltros

Curt Wittlin: 'L´humanisme viatja amb els llibres'

Entrevista al filòleg expert en llengua i literatura catalana medieval

Marina Pallás

Whatsapp
Aquest mes s´ha publicat el llibre ´Estudis medievals en homenatge al professor Curt Wittlin´. Foto: Joan Revillas

Aquest mes s´ha publicat el llibre ´Estudis medievals en homenatge al professor Curt Wittlin´. Foto: Joan Revillas

- Com a suís, quina és la seua llengua materna? El francès?

- No. L’alemany alemànic.

 

- Alemànic?

- Sí, és un dialecte, igual que el català té el valencià i el balear. La gent no aprèn a escriure com parla, és com el que li ha passat al català. Alcover i Moll, els del diccionari, feien un «excursionisme científic», prenent notes de les seues excursions filològiques. I el que va fer Pompeu Fabra penso que és un autèntic miracle. No es tractava de parlar barceloní, sinó de fer fora els castellanismes.

 

- I vostè, com el va aprendre el català?

- A la universitat vaig estudiar castellà, amb un professor que era de Castelló i per ell vaig començar a estar en contacte amb la cultura catalana. El castellà s’ha imposat i el conflicte lingüístic sempre està a la superfície. Qui decideix què és català correcte i què no? L’ortografia francesa, per exemple, no és molt lògica, i s’haurien de fer alguns canvis. L’accent circumflex s’ha quedat antic, alguns acadèmics han proposat eliminar-lo, sense èxit. Un francès sense circumflex seria massa fàcil, la gent sortiria al carrer per queixar-se!

 

- Com va arribar a Catalunya?

- Va ser com a músic. Vaig estudiar a París i tocava la flauta amb l’orquestra universitària i una primavera ens van convidar a Barcelona. Tot va començar allà, als anys 60, i finalment amb el doctorat, amb la traducció d’El tresor, del francès antic al català. Amb l’editorial Barcino, amb l’editor Casacuberta, vaig començar a fer excursions per conèixer emblemes del catalanisme. La gent comprava en aquella època els llibres de la sèrie ‘Els nostres clàssics’ per patriotisme, no per literatura.

 

- Era pel context històric.

- Sí. Però avui en dia encara pensem «si publico en castellà, em llegiran més». Marco Polo, per exemple, va dictar les seues memòries en francès, pensant que així serien més conegudes.

 

- Vostè és un gran expert de Francesc Eiximenis.

- Vaig començar a revisar i editar el seu Llibre de les dones. Al segle XIV ell deia que s’havia d’ensenyar a les dones a llegir i escriure. Eiximenis també era jurista i tenia molta perspicàcia psicològica i molt sentit de l’humor. Ramon Llull està al mateix nivell que Eiximenis, el que passa és que Llull ha tingut més èxit perquè va crear una llegenda sobre ell mateix. Costa molt treballar amb els manuscrits, tot i que a vegades és més fàcil editar un llibre del segle XIV que del XV perquè en aquest segle el paper és quasi translúcid i complica la lectura.

 

- Però en canvi ens han arribat més els llibres de cavalleries del segle XV.

- Clar, per la impremta, han pogut circular més. Hi ha clàssics llatins que s’han traduït primer al català i d’aquí al castellà. Sense Catalunya, Espanya no hauria tingut Renaixement, perquè l’humanisme viatja amb el patrimoni dels llibres antics.

 

- I com va parar a Tortosa?

- Ja fa deu anys que hi visc. Feia molts viatges en tren entre Barcelona i València i passava per Tortosa. Una vegada vaig consultar un manuscrit de l’Arxiu de la Catedral i vaig conèixer Jesús Massip. La seua filla em va ensenyar el Delta i els Ports. Després de 40 anys vivint al Canadà, amb la meua dona vam decidir buscar un clima més càlid per jubilar-nos. Barcelona hagués estat bé, però els preus eren pitjor que el fred del Canadà. I vaig recordar Tortosa, que també té muntanyes, i això sempre agrada a un suís.

Temas

  • CONTRAPORTADA

Comentarios

Lea También