‘Entre l’instrument i el músic no hi ha res’

Entrevista a Claudi Arimany músic de prestigi internacional com a virtuós de la flauta travessera

21 agosto 2017 08:09 | Actualizado a 21 agosto 2017 08:27
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Claudi Arimany, nascut a Granollers (1955), és músic de prestigi internacional com a virtuós de la flauta travessera. Acaba d’actuar, un any més a Altafulla, dins la programació del Festival Internacional de Música, que enguany arriba a la trentena edició. Un concert que va congregar més de 300 espectadors a l’auditori de la plaça de l’Església, que van gaudir, com mai, del Concert per a Flauta i Arpa de Mozart.

– ‘Bravo!’ va ser l’exclamació més sovintejada pel públic a Altafulla...
– Bé. El concert es va dividir en dues parts. A la segona, crec que combinar la flauta travessera, la gran arpista Christine Icart, representant de l’escola d’arpa francesa, l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 i Kim Termens, el primer violí-formació i director que ja havien fet les delícies del públic a la primera part, ha estat un concert exclusiu d’Altafulla. Es van interpretar obres de Telemann, Mendelssohn i Mozart. Crec que ha estat un concert agraït i valorat a dues bandes: públic i músics.

– Per què Altafulla?
– Ara fa disset anys em vaig implicar en la direcció artística d’aquest festival altafullenc, que enguany ha arribat a la 30a edició. Es va iniciar com a Festival de Veus, de la mà de l’aleshores director del prestigiós grup britànic The Scholars, David Van Asch, assolint un alt nivell internacional, que ha donat pas a l’actual Festival Internacional de Música, en camí també de guanyar-se un reconegut prestigi musical.
Vaig conèixer Altafulla a través d’una amiga de Torredembarra que hi té vincles. Em van convidar a oferir un concert en memòria de qui fou destacat escultor i ceramista altafullenc, Martí Royo, i així va començar la meva col·laboració.

– I com es gestiona un certamen musical estiuenc d’aquestes característiques?
– Evidentment cal ajustar-se a la sostenibilitat del pressupost i, a la vegada, confegir un cartell de qualitat musical, atractiu i que faci passar unes vesprades agradables al públic, amb bona música. En definitiva, uns concerts populars, en el sentit més ampli de la paraula, a l’aire lliure.

Vaig conèixer Altafulla a través d’una amiga

– I l’escenari?
– Senzillament fabulós. La plaça de l’Església flanquejada pel mateix temple parroquial i el castell de Montserrat són el valor afegit a la qualitat dels concerts. L’acústica d’aquest racó és una autèntica meravella, unida a la tranquil·litat i silenci que respira. Pots topar amb inconvenients com el vent o la pluja. En el segon cas tenim l’interior de l’església com a alternativa.

– Quina és la màgia de la flauta?
– Que s’identifica amb l’intèrpret. M’explico: entre l’instrument i el músic no hi ha res, cap barrera, i llavors passa com en la veu humana, que tothom la té diferent. D’aquesta manera la flauta sona de forma tan personalitzada que només escoltant-la hom pot arribar a discernir qui l’està tocant. 

– Claudi Arimany toca la flauta per casualitat?
– No sé si és ben bé així, però hi ha una part de raó. De jovenet, treballant a l’estiu, vaig aconseguir reunir uns petits estalvis. Com que m’apassionava la música, vaig anar a una botiga d’instruments amb la idea de comprar un oboè que valia 30.000 pessetes, i jo només en portava 12.000. L’amo de la botiga em va dir: «per aquest preu només et puc vendre una flauta», i aquí va començar.

Al principi tocava en un grup de rock i en orquestres

– I com van ser els inicis?
– Estudiar flauta, començar tocant en un grup de rock i també en orquestres acompanyant cantants de prestigi, per bé que tenia molt clar que jo volia ser solista. Un dia em van convidar a un concert al Palau de la Música de Barcelona, on tocava el flaustista Jean-Pierre Rampal. Em va fascinar tot el que es pot fer amb un tub. Em va marcar de tal manera que vaig canviar de registre, i decidí ampliar els meus estudis musicals a Niça i a París. De fet  vaig seguir els passos de Rampal com a deixeble i amic. 

– Bon mestre.
– Conservo una bona part de la biblioteca musical de Rampal i també les seves flautes. Emotivament, la més important és la que utilitzo als concerts, l’emblemàtica flauta d’or W.S. Haynes.

– Atapeït el calendari de gira estiuenca?
– A Altafulla he arribat després d’actuar a Eslovènia. Darrerament he participat en molts festivals, tant a Catalunya com al País Basc, i també a Mallorca. Ara toca anar a Venècia i continuar la gira, preferentment per diversos països europeus. Amb això vull dir que pràcticament no faig vacances, tal icom les tenim idealitzades.

Comentarios
Multimedia Diari