'És un orgull ser part de Santa Tecla'

Amb el pseudònim de Jordi Troians, el disseny de les tarragonines Elena Gavaldà (1989, periodista) i Jordina Estopà (1989, Belles Arts i Història de l’Art) ha estat el guanyador entre les 30 propostes del cartell de Santa Tecla. Presentant-se sabent que no són professionals en el disseny gràfic, les joves han sabut trobar en el seu dibuix el què i el com.

-Sou conscients que a partir del 15 de setembre el vostre cartell estarà per tot Tarragona?

- Jordina: Jo encara no m’ho crec. Però el que em semblarà més impactant és que no només seran els cartells. La gent portarà samarretes i tindrà el programa de festes amb el nostre dibuix! Per a un tarragoní és una satisfacció veure que allò que has creat forma part de la història de Santa Tecla.

- Elena: I jo només pensar en la lona de la façana de l’ajuntament, ja se’m posa la pell de gallina. Les dues, des de petites, sempre hem guardat tots els programes de festes de cada any. I arribar a formar part d’aquesta història tarragonina és un dels orgulls més grans que ens hauran passat.

-Això vol dir que un dels secrets és que ho teníeu tot molt mirat?

- J: Pensem que sí. Abans de posar-nos a dissenyar, vam fer un estudi de tots els dissenys guanyadors dels altres anys i creiem que això ha estat la clau de l’èxit.

- E: Vam buscar l’equilibri entre el que ens agradava i el que pensàvem que buscava el jurat.

-I què és el que busca?

- E: Elements icònics, simples, minimalistes i que arribin directe, sense elements pertorbadors al voltant.

-Com descriuríeu el vostre cartell?

- J: Vam escollir el Nano Capità i ens vam centrar en la seva roba i en els elements que el fan ser qui és, buscant així simplificar la seva imatge. Està dibuixat amb línies molt senzilles i molt minimalistes inspirant-nos en el cartellisme d’algunes pel·lícules com ara la de la il·lustradora Maria Diamantes, entre altres.

-I la idea de simplificar el Nano i centrar-vos en els seus elements, d’on sorgeix?

- E: Ens vam inspirar en les muñecas recortables i la proposta inicial era que la roba del Nano portés aquelles tires. Però d’allà, i treballant molt amb la idea del minimalisme, vam derivar a treure-les i quedar-nos només amb la icona: la roba, el barret, el vestit i les sabates. I res més.

-És un repte fer un cartell a dues mans?

- J: Sí, és clar, tot el projecte ha estat un repte de fet. La clau del treball en equip també ha estat que cadascuna ha tingut un rol diferent però a la vegada tot ha estat consensuat. Jo m’he encarregat de la part més creativa i l’Elena de la part més gràfica de maquetació, ja que ella té més experiència en el camp.

- E: Sovint vam arribar a pactes, això sí. Hi va haver un parell de casos en què opinàvem diferent. Aleshores era un ‘tu em deixes fer això i cedeixoen allò’.