Farmàcia Sanromà de Tarragona: Fórmules magistrals de més d'un segle de vida

Entrar a la Farmàcia Sanromà és obrir un d’aquells baguls que amaguen història i històries dignes d’explicar. Ubicada al número 17 del carrer Unió, porta més de cent anys tenint cura d’una clientela «fidel i agraïda». Així la descriu la Clara Rubio, l’hereva del negoci que va fundar el seu besavi, Rafael Sanromà i Gabriel, el 7 de març de 1908.

En aquella època la Farmàcia Sanromà lluïa una decoració modernista a l’entrada, per on es veien passar carros. Ben aviat va fer-se un nom arreu de Catalunya. De la seva fama en tenia culpa, per exemple, el tònic Opilatol Sanromà. «Tónico, reconstituyente, neurasténia », deia un dels anuncis que es deixaven veure a teatres barcelonins.

«Cada farmàcia era una marca. Teníem autoria», destaca la Núria Sanromà. Ella és la mare de la Clara i va seguir els passos del seu pare, Francesc Sanromà i Daroca. El Francesc va agafar el relleu del Rafael l’any 1933 i ella va fer exactament el mateix cinquanta anys més tard. «Era la petita de tres germanes. Cap d’elles dues van voler fer Farmàcia, així que podríem dir que no em va quedar més remei que seguir amb la tradició. Al principi no em feia el pes, però a poc a poc em va agradar», explica la Núria.

‘No parem de formular’

La de farmacèutic és una d’aquelles professions que ha canviat substancialment al llarg dels anys. «Els nostres grans enemics han estat l’administració i la indústria farmacèutica», recalca la Núria, que afegeix: «Hem passat de ser uns professionals molt ben valorats a ser agents de venda de les farmacèutiques».

«A la farmàcia d’abans s’havia de fer tot», recorda. Tant el seu pare com el seu avi creaven, formulaven i venien. I encara que els temps hagin canviat, «nosaltres intentem, en la mesura del possible, seguir mantenint aquella tradició», aclareix la Núria.

Cada farmàcia tenia les seves fórmules, un fet que ara no succeeix perquè «si volem formular, ho hem de fer seguint un protocol i unes lleis», explica la mare de la Clara. Tot i això, «sempre intentem donar-li aquell toc diferencial», un toc que «no acostuma a agradar a la inspecció de farmàcies», bromeja.

La Clara té molt clar que si vol mantenir el negoci durant molts anys més s’ha d’especialitzar. L’aromateràpia i els cosmètics són dos sectors que domina i que la fan seguir endavant. «Si no fos per aquesta especialització, per seguir formulant i creant, la Farmàcia no m’agradaria», expressa. «Durant la carrera s’han preocupat més d’ensenyar-nos a vendre i a fer màrqueting que a fer de farmacèutics tal com jo ho entenia», reivindica.

Les xarxes socials i la venda de productes per Internet contrasten amb l’estil ‘a l’antiga’ de la Clara, motiu pel qual ara mateix descarta aquesta eina. «Si creés una pàgina web seria més aviat un canal de consulta i informació per als clients, no una botiga online », explica. Per l’hereva de la nissaga Sanromà, el més important és el dia a dia i seguir tractant amb amabilitat aquells clients que «encara es recorden del meu avi i del meu besavi».

El número 17 del carrer Unió seguirà lluint la marca Sanromà de la mà de la Clara quan la seva mare, la Núria, es jubili. A l’interior, però, s’hi seguiran amagant dècades d’història farmacèutica. Si no és que els desitjos de la Núria es compleixin i s’elabori una vitrina com a museu.