Ferran Caba i Carla Gordo: 'Volem ser un referent del que ens agrada'

– Van sorgir de la fusió de dos grups:Rumba de 9 i sonAson. Normalment els grups, més que unir-se, se separen.

– Ferran Caba:Estàvem en dos grups diferents i vam anar coincidint pels escenaris. L’altre grup agradava i la relació personal va anar creixent, fins al punt que ens vam plantejar i tirar endavant un projecte seriós conjunt.

- Carla Gordo:Nosaltres dos veníem de la part més llatina, i l’altre grup era la part més rumbera. Ara tenim un grup de rumba amb una secció de vents i percussió més llatina que ens permet fusionar diferents estils.

– No hi va haver tibantor a l’hora de compondre?

– F. C.:Érem admiradors els uns dels altres i al principi va costar una mica traçar una línia. L’important és el que hem aconseguit a partir de l’enriquiment conjunt.

– Fan música llatina, però genuïna; fugint del reggaeton i altres ritmes de moda...

– F. C.: A Cuba ara hi ha tres moviments musicals molt forts: la música tradicional, la timba cubana –evolució de la salsa més complicada rítmicament– i el reggaeton. Nosaltres hem agafat la part de la timba, hem anat a estudiar allà i ens hem enamorat de la música. Això ho hem ajuntat amb la rumba catalana i lliguen molt bé. Ho hem evolucionat, fent un tret genuí de rumba catalana moderna del qual estem molt orgullosos.

– La salsa té la connotació de música de festa major?

– C. G.: La salsa clàssica, sí. A nosaltres ens han comparat amb una mena de nova Orquestra Plateria. És un elogi, però crec que les nostres influències són molt diferents i fem una barreja d’estils que no hi té res a veure. Molts nous grups de fusió de rumba catalana ja estan creant gairebé un nou moviment. I cadascú amb un fet diferencial propi. Nosaltres apostem per una cosa més pura, però sent conscients que barregem molt.

– La rumba s’està sobredimensionant en l’àmbit mediàtic?

– F. C.: No ho sé. Però quan un estil té fama li creixen molts fills. I després hi ha el mercat, que com més agrada una cosa més es mou tot.

– Íssim és el seu segon disc. Hi havia pressió perquè hagués de suposar un pas endavant en el grup?

– F. C.: Com que som tants, ens ho passem molt bé. Fent concerts estem molt bé i som molt feliços. Estàvem convençuts que el disc aniria bé i no ens vam plantejar que pogués fallar. Hauria pogut passar, i tant, però les ganes de passar-t’ho bé i de fer-ho passar bé ens fan tenir les energies al màxim.

- C. G.: Pensem que si creus en una cosa, has de batallar per ella. No som un grup que estem aquí perquè sí, sinó que volem ser un referent del que ens agrada. Voldríem que d’aquí a uns anys hi hagués algú que digués: «Hi havia un grup que es deia 9Son i que tenia el seu so i que va aconseguir una sèrie de coses».

– Amb el primer disc, Obert (2013), van aconseguir premis de prestigi. Ajuden els reconeixements?

– F. C.:Sí. De cop tens una repercussió mediàtica molt forta i les xarxes socials s’activen d’una manera desorbitada. Després la gent també està alerta al que fas, i quan treus un altre disc hi ha com una mena d’explosió. I a nivell intern també va molt bé, perquè veus que estàs fent bé les coses.

– Al disc tenen diferents col·laboracions. Com van sorgir?

– F. C.:És gent que hem anat coneixent, amb la qual sempre hem tingut feeling des del primer moment. En el món de la música hi ha molt bona gent. Txarango, Cantabile, La Troba Kung-Fú... Fa temps que ens coneixem i tenim bona relació. La resposta va ser molt positiva.