Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Naltros

´Intentem ser més pragmàtics´

Entrevista a Jan Viñas, cantant de Los Barrankillos
Whatsapp
Jan Viñas, en primer terme, juntament amb la resta de la banda en una imatge promocional. Foto: Cedida

Jan Viñas, en primer terme, juntament amb la resta de la banda en una imatge promocional. Foto: Cedida

- Van començar fent rumba i ara han passat més al rock i la fusió. Com és?

- Ha sortit sol. Potser per maduresa. No ha estat gens forçat. A força d’experimentar i anar provant coses hem arribat fins aquest so. Crec que a més era el que buscàvem. La intenció de la banda sempre ha estat fer festa i alegria.

 

- Han deixat un estil que estava més de moda per un altre de menys mediàtic...

- Sí, però això és a Catalunya. La gent a Galícia, Madrid o País Basc no escolta mestissatge. Són de rock. Aquí és diferent. El fet de tenir un circuit de festes majors tan ampli, on la gent vol ballar, la rumba potser hi va millor i això fa que quedi més potenciat aquest estil. I no ho trobo malament. Són gustos territorials.

 

- Entre els membres del grup tenen influències molt diferents?

- Som una barreja molt eclèctica. Encara que ara fem més rock, no deixa d’haver-hi el punt de reggae o música llatina. Al final sona a Barrankillos.

 

- A mesura que avança el disc va pujant de ritme. És buscat?

- Sí, està premeditat que acabi potent. La idea era que el disc tingués una línia ascendent, tot i que al mig hi posem una balada.

 

- Es veuen fent un rock més dur del que han fet ara?

- La veritat és que és rock&roll pur de carretera, amb influències de ZZ Top. Ens agrada això. No sé si és el més rock que farem. No ho tenim pensat.

 

- Com van gestar-lo?

- Va ser molt ràpid. Al juliol vam dir: «L’any que ve hem de treure disc». I només teníem una cançó! Vam reservar l’estudi per al novembre, amb la qual cosa ho havíem de fer tot en pocs mesos. Van ser dies de dedicar-hi moltes hores i de fer molta feina.

 

- Però la pressió se la van posar com a grup... 

- Sí, evidentment. Ja feia dos anys que arrossegàvem un àlbum i un tercer s’hauria fet massa pesat. Era renovar-se o morir! Vam treballar com a animals, d’aquí ve el títol del disc. Ha estat tot molt visceral.

 

- Diuen que és el seu disc més intuïtiu. En quin sentit?

- Ens hem guiat per les primeres impressions. Si un tema ja funciona d’una manera concreta, per què donar-li la volta una vegada i una altra? Sona així perquè sona així, i ja està. Sense més complicacions.

 

- Les presses per fer el disc van influir a anar en aquest sentit?

- No. Perquè les primeres impressions quasi sempre són les bones. Sempre hem sigut molt de donar-li voltes a les coses i al final t’esclata el cervell. Ara intentem ser més pragmàtics i més eficaços.

 

- Han cuidat la producció més que mai?

- Hem invertit molt temps en les guitarres i les veus. Al rock al final són les coses que tenen més protagonisme. Després, tota la resta d’elements sí que estan molt matisats i hem buscat ser més acurats.

Temas

  • MÚSICA

Comentarios

Lea También