Isabel Martínez: 'Ningú vol ser fruit d'una quota'

Entrevista a l'autora del llibre 'Amb veu de dona. política municipal i dones a Reus (1979-2015)'

19 mayo 2017 23:01 | Actualizado a 22 mayo 2017 21:24
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

- És molt diferent la primera dona que va formar part de mandat del 79 si la comparem amb les 12 actuals?

- Penso que sí perquè les circumstàncies socials i polítiques són molt diferents i el paper de les dones en la societat també ho és. De fet, la primera dona que en va formar part, Maria Tarragó per CiU, reconeix que la van anar a buscar perquè feia més ‘progre’.

 

-Una estratègica doncs?

- No sabem la intenció però, si més no, és interessant veure que podem defugir de les idees preconcebudes dels partits. En el primer mandat, per exemple, veiem coses curioses. Mentre la Maria Tarragó anava de número 5 a les llistes de Convergència i la pròxima dona estava al voltant del 12, els socialistes, en canvi, tenien una única dona en tota la llista en el número 13 i al PSUC les dones estaven en llocs de no sortida.

 

-Com definiria la participació de les dones al consistori?

- Els nou mandats es podrien dividir, a grosso modo, en tres etapes. Des del 1979 al 1995, la participació de les dones és escassa i les que arriben a la política assumeixen lideratges més forts. Elles no es presenten perquè són dones sinó per esdevenir regidores. Fins al 2007, s’enceta una etapa en la qual els partits comencen a entendre que les dones han de participar i es tiren endavant polítiques concretes adreçades a aquest col·lectiu. I la darrera, a partir del 2007, quan la legislació determina un cert equilibri en la confecció de llistes, veiem que el nombre de regidores està més equilibrat amb la realitat.

 

-El llibre l’ha fet reflexionar sobre la paritat ‘obligada’?

- Moltes de les dones que he entrevistat tenien respostes molt diferenciades perquè ningú vol ser fruit d’una quota i això ens ho fa qüestionar. Crec, però, que aquests mecanismes d’equilibri han facilitat l’ entrada de les dones i podem veure la vàlua de la persona. En aquest últim mandat veiem l’ascens fulgurant d’una persona que no està motivat pel seu sexe.

 

-Menciona ara l’Alicia Alegret però no hem tingut mai alcaldessa a Reus?

- Hem tingut, però, altres dones importants, com la Misericòrdia Vallès que va liderar la moció de censura que va permetre que el Josep Abelló fos alcalde o l’Empar Pont que ha estat tinent d’alcalde però jo crec que l’important és recordar les polítiques que han tirat endavant aquestes persones.

 

-Les dones impulsen polítiques diferents?

- Determinades polítiques sempre les han dut a terme dones com ensenyament, serveis socials, cultura... Però també altres temes com ocupació. En la crisi dels anys 83 i 84 ho va portar la Lídia Martorell i d’aquí va sorgir Mas Carandell.

 

-Alguna descoberta personal entre les entrevistades?

- Havia sentit a parlar de l’Assumpció Cuadrada, que va participar en el primer mandat i com que ara ja no hi és, crec que està bé que se’n parli, o la Maria Tarragó, que no la coneixia i ha estat una descoberta.

 

-Alguna ha reconegut sentir-se discriminada?

- La Rosa Just, que va ser la primera cap de llista de la ciutat d’UPM, reconeix que li van fer un tracte que no va ser adequat en un debat amb altres caps de llista en unes eleccions generals. D’altra banda, altres regidores han destacat que a l’hora manifestar un posicionament l’havien d’argumentar molt bé i sentir-se molt segures.

Comentarios
Multimedia Diari