Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Naltros

Javi Princep: "No és fàcil posar-se a fer l'imbècil"

Entrevista a l'humorista, actor i imitador

Marina Pallás

Whatsapp
Javi Princep viu entre Tortosa i Barcelona. Foto: Joan Revillas

Javi Princep viu entre Tortosa i Barcelona. Foto: Joan Revillas

- Com s’és humorista?

- Vaig estudiar Enginyeria tècnica de disseny industrial i en acabar, tot i que m’agradava, vaig pensar que no era el que m’esperava. Sempre havia tingut una veu interior que em cridava cap a la comunicació, el doblatge i la ràdio. Vaig marxar a Anglaterra mig any, a l’aventura. La idea era tornar per començar a treballar d’enginyer, però en sortir de la meua zona de confort vaig viure un moment d’escolta i vaig pensar que no era el que m’il·lusionava i que podia donar-li una oportunitat al que realment m’agradava.

 

- I va tornar.

- Sí, vaig anar a Barcelona a fer un postgrau de locució, que tenia moltes facetes, com el doblatge, que és la part més complexa. L’últim dia van venir els de Ràdio 4 a fer un directe i vam poder participar i em van oferir de fer imitacions. Van riure molt i llavors em van oferir col·laborar durant uns mesos. Era la primera vegada que ho exposava. No és fàcil posar-se a fer l’imbècil davant d’un públic.

 

- És innat o s’aprèn?

- Sí, és innat. Quan tenia 5 o 6 anys ja imitava, cantava... I et diuen «d’aquí a la tele», però no penses que allò es puga professionalitzar. Crec que la base és natural, però després és treballar i formar-se. Després de la ràdio vaig començar a escriure monòlegs. I a les Terres de l’Ebre funciona molt el boca a boca i em van anar cridant. En començar a posar-me als escenaris no tenia formació, imitava des de la veu, però no des del cos, per això vaig fer el curs d’interpretació. Ara faré un de clown i un de guió humorístic. El difícil és enfrontar-se al paper i llapis per generar i escriure idees.

 

- Com es fa riure a la gent? Què passa si un dia vostè mateix no està d’humor?

- És un repte, no hi ha una fórmula, seria molt avorrit sinó. El meu humor és bastant blanc, no destructiu. Fer riure, la vis còmica és innata, però hi ha actors privilegiats que fins i tot diuen que és més fàcil fer plorar que riure. O, a vegades, ets graciós sense pretendre-ho.

 

- Com seria canviar de registre cap al drama? S’hi veu?

- Vaig a entrar a interpretació per l’humor, i el drama no era un atractiu en aquell moment, però he notat que experimentant diferents registres et sents molt realitzat. Un actor és un atleta de les emocions, i això és complicadíssim. És molt gratificant, però, quan tens un públic davant i veure que arriba. Veus les seues cares i tens una resposta directa. Poques feines tenen aquest feedback.

 

- L’enginyeria, aparcada.

- Aparcada, però a la butxaca. Perquè no hi ha res que reste, tot suma. Ni t’imagines els nexes d’unió que hi ha entre el procés creatiu a l’hora de dissenyar productes i a l’hora de generar idees humorístiques. I les millors idees sempre venen quan no tens el cervell donant-li voltes, a punt d’agafar el son o cuinant. La idea d’altres registres m’ha seduït i seguiré fent formació tant d’humor com de no humor.

 

- I la gira?

- Seguirem donant-nos a conèixer. De moment, Imitant el món s’ha vist a l’Ebre, Benicarló i Barcelona. L’espectacle ha anat sofrint evolucions i els personatges, que són una cinquantena els que imito, varien una mica segons l’actualitat. Conté quatre grans monologuistes, això sí: Mariano Rajoy, Matías Prats, el rei Joan Carles i Jordi González. Ara toca donar-li més difusió.

Temas

  • CONTRAPORTADA

Comentarios

Lea También