Javi Princep: 'No és fàcil posar-se a fer l'imbècil'

- Com s’és humorista?

- Vaig estudiar Enginyeria tècnica de disseny industrial i en acabar, tot i que m’agradava, vaig pensar que no era el que m’esperava. Sempre havia tingut una veu interior que em cridava cap a la comunicació, el doblatge i la ràdio. Vaig marxar a Anglaterra mig any, a l’aventura. La idea era tornar per començar a treballar d’enginyer, però en sortir de la meua zona de confort vaig viure un moment d’escolta i vaig pensar que no era el que m’il·lusionava i que podia donar-li una oportunitat al que realment m’agradava.

- I va tornar.

- Sí, vaig anar a Barcelona a fer un postgrau de locució, que tenia moltes facetes, com el doblatge, que és la part més complexa. L’últim dia van venir els de Ràdio 4 a fer un directe i vam poder participar i em van oferir de fer imitacions. Van riure molt i llavors em van oferir col·laborar durant uns mesos. Era la primera vegada que ho exposava. No és fàcil posar-se a fer l’imbècil davant d’un públic.

- És innat o s’aprèn?

- Sí, és innat. Quan tenia 5 o 6 anys ja imitava, cantava... I et diuen «d’aquí a la tele», però no penses que allò es puga professionalitzar. Crec que la base és natural, però després és treballar i formar-se. Després de la ràdio vaig començar a escriure monòlegs. I a les Terres de l’Ebre funciona molt el boca a boca i em van anar cridant. En començar a posar-me als escenaris no tenia formació, imitava des de la veu, però no des del cos, per això vaig fer el curs d’interpretació. Ara faré un de clown i un de guió humorístic. El difícil és enfrontar-se al paper i llapis per generar i escriure idees.

- Com es fa riure a la gent? Què passa si un dia vostè mateix no està d’humor?

- És un repte, no hi ha una fórmula, seria molt avorrit sinó. El meu humor és bastant blanc, no destructiu. Fer riure, la vis còmica és innata, però hi ha actors privilegiats que fins i tot diuen que és més fàcil fer plorar que riure. O, a vegades, ets graciós sense pretendre-ho.

- Com seria canviar de registre cap al drama? S’hi veu?

- Vaig a entrar a interpretació per l’humor, i el drama no era un atractiu en aquell moment, però he notat que experimentant diferents registres et sents molt realitzat. Un actor és un atleta de les emocions, i això és complicadíssim. És molt gratificant, però, quan tens un públic davant i veure que arriba. Veus les seues cares i tens una resposta directa. Poques feines tenen aquest feedback.

- L’enginyeria, aparcada.

- Aparcada, però a la butxaca. Perquè no hi ha res que reste, tot suma. Ni t’imagines els nexes d’unió que hi ha entre el procés creatiu a l’hora de dissenyar productes i a l’hora de generar idees humorístiques. I les millors idees sempre venen quan no tens el cervell donant-li voltes, a punt d’agafar el son o cuinant. La idea d’altres registres m’ha seduït i seguiré fent formació tant d’humor com de no humor.

- I la gira?

- Seguirem donant-nos a conèixer. De moment, Imitant el món s’ha vist a l’Ebre, Benicarló i Barcelona. L’espectacle ha anat sofrint evolucions i els personatges, que són una cinquantena els que imito, varien una mica segons l’actualitat. Conté quatre grans monologuistes, això sí: Mariano Rajoy, Matías Prats, el rei Joan Carles i Jordi González. Ara toca donar-li més difusió.