Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Joan Carles Folia: 'Estimar no vol dir sobreprotegir'

Entrevista a l'assessor educatiu, empresarial i esportiu

Cristina Valls

Whatsapp
Joan Carles Folia, abans de fer una xerrada al Mas Pintat de Reus farà un mes. foto: alba mariné

Joan Carles Folia, abans de fer una xerrada al Mas Pintat de Reus farà un mes. foto: alba mariné

- Assessora en el món educatiu. Què fa concretament?

- Assessoro equips directius d’escoles i de docents, faig xerrades i formació a les associacions de pares i tracto amb alumnes que comencen la universitat. En haver estat mestre, tinc l’al·licient de ser més proper. En el cas dels alumnes, que passen per una transició vital, el més important és ensenyar el valor de l’esforç.

 

- Quins problemes són els més habituals?

- M’he trobat molts docents desencantats i desmotivats, que no se senten valorats. I és que amb el temps, la seva figura ha canviat molt pel que fa al respecte a les aules. Abans el professor era una mena conductor vital. En canvi ara, sembla estar perdut. Reconduïm doncs aquesta percepció. En el nostre taller, Docent motivat, escola engrescada, el nostre objectiu és donar al formador unes eines perquè es reubiqui.

 

- Va fer una xerrada al Mas Pintat de Reus sobre l’autonomia infantil...

- Sí, era la de Nens i nenes autònoms, amb identitat i autoestima. Preparem-los per la vida. Vaig parlar sobre els problemes que tenen alguns pares per saber limitar el poder de decisió dels seus fills petits, i amb segons quines conductes. Cada vegada hi ha més nens que duen la veu cantant a moltes cases, i no tenen gens de respecte.

 

- Què ha succeït a la societat?

- Aquesta és la gran pregunta. Resulta que la societat evoluciona a un ritme vertiginós i que tothom té a l’abast molta informació. Trobem nens que entenen millor que els seus pares el llenguatge digital. Això fa que el pare quedi endarrerit, i els nens són conscients d’això i se n’aprofiten. A més, la majoria de pares treballen moltes hores i no poden dedicar molt de temps al nen, qui acaba entretenint-se amb una tauleta o el telèfon de la mare.

 

- Trobarem també, però, el cas contrari...

- Per descomptat, també hi ha el perfil d’infant dependent i sobreprotegit. Els pares no s’assabenten que el perjudiquen i no els preparen per a una realitat canviant. Estimar no vol dir sobreprotegir. No li estan fent cap favor al seu fill, sinó que seran dèbils i no pairan cap fracàs que se’ls posi pel mig. La zona de confort no s’ha vist mai esguerrada per una negativa. Per tant, el que s’ha de fer és retirar progressivament, però amb control, aquesta protecció.

 

- Què passa en el món empresarial?

- Treballes més la intel·ligència emocional. Tractes amb directius i treballadors, amb els que tractes la motivació i l’eficiència. S’ha de fer veure a la gent que les empreses volen fent forta emocionalment, més competitiva i que no s’aplaqui per a res del món. També tracto la formació ocupacional, és a dir, molta gent amb la crisi està aturada, ja sigui per la mecanització del treball o per altres causes econòmiques, i ha fet que molts estiguin durant un llarg període sense feina. Això mina la moral. Així doncs, a través d’ajuntaments, em contracten i faig sessions d’assessorament. Ara hi ha molta gent de més de 50 anys que necessita formació, per exemple.

 

- En el vessant més personal també exerceix com a assessor...

- Sí. Tracto amb diferents tipus de pèrdua o canvis sobtats en la vida de les persones. Seria un tipus d’assessorament que treballa en el creixement personal, per a qui vol evolucionar en la vida i vol dominar més la capacitat de prendre decisions.

Temas

  • CONTRAPORTADA

Comentarios

Lea También