Joan Iniesta: 'Aposto per la cultura popular'

Entrevista a l'escultor i promotor de la imatgeria del seguici festiu de Tortosa

19 mayo 2017 21:54 | Actualizado a 22 mayo 2017 12:57
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

- Quan vas obrir Calaix de Sastre?

- Fa cinc anys, per la Festa del Renaixement. Sempre situada al nucli antic de Tortosa, d’una banda, és botiga per vendre peces pròpies, taller per donar classes i, finalment, obrador per realitzar per encàrrec elements d’imatgeria popular com figures de gegants o de dracs. Sempre m’havia agradat aquest vessant de la cultura popular i ho vaig materialitzar en una feina i en un espai. Vaig pensar que podia ser una feina real i no només una afició.

 

- Què s’hi pot trobar a la botiga?

- Imatgeria popular artesanal de mida petita, per poder-se comprar. Per exemple, figures de capgrossos petits i mitjans per a xiquets , reproduccions de cucaferes de Tortosa de totes mides i models, reproduccions dels gegants de la ciutat, figures retallables, puzles, samarretes... en definitiva, un seguit d’objectes vinculats amb el folklore, tots fets per mi o sota la meva supervisió i que només es poden trobar en aquesta botiga.

 

- Folklore estrictament de Tortosa?

- En tinc de genèric, per exemple capgrossos que no corresponen a cap personatge ja existent, però sobretot reproduccions del seguici de Tortosa. Del seguici d’altres ciutats en puc fer per encàrrec, per exemple n’he fet dels gegants d’Ulldecona i de Badalona.

 

- A més, ofereixen classes i tallers...

- Classes d’art, de dibuix i pintura principalment, durant tot un curs per a xiquets i adults. Tenen molt d’èxit. I cursos de cartró pedra, quant la gent m’ho demana.

 

- I surts a la televisió.

- He realitzat un programa, en la seva primera temporada, en un canal territorial. Vull divulgar la cultura popular catalana i les seves festes, no em centro en Tortosa, i oferir una introducció senzilla a l’artesania amb exemples pràctics. En aquest sentit ofereixo una mirada intercultural, ja que aspectes d’una festa es repeteixen en diversos indrets del món.

 

- Quins treballs has dut a terme a l’obrador?

- Capgrossos, gegants i dracs. Per exemple, una parella de gegants i quatre capgrossos per a l’Espluga de Francolí, el drac Griu per a l’Associació de Veïns de la Vall de l’Arrabassada de Tarragona, el gegantó Pastoreta per a Reus i diversos elements per a entitats de Tortosa. A més, he reparat moltes peces dels seguicis populars.

 

- L’última novetat és la samarreta amb les bèsties de foc que participen en el correfoc de Tortosa?

- Cada any per les festes de la Cinta presentem un producte nou de marxandatge. La samarreta, de color roig, hi té dibuixats els dracs Golafre, Carrau, Hydracus, Grafus, Xèron, el Boc Jordiet, la Cucafera i el Bo. Ara fa dos anys vam presentar una primera samarreta, del seguici de Tortosa, amb els gegants, els entremesos i els nanos de la ciutat. Crec que sóc el primer a la ciutat que he apostat en crear productes de tradició popular per a la venda.

 

- Quin element del seguici local genera més interès?

- Sens dubte, la cucafera que, a banda, és el símbol del meu negoci. La cucafera és la figura distintiva de la festa a Tortosa i és coneguda arreu. De cucaferes en tinc a la venda fins a dotze versions diferents fetes a mà a banda de les samarretes, puzles... és el símbol del seguici festiu de la ciutat.

Comentarios
Multimedia Diari