Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Joan Miquel Oliver: "He tingut molt abandonada la vessant instrumental de la veu"

El músic mallorquí publica 'Pegasus', un disc en solitari "amb més plenitud" després del comiat d'Antònia Font
Whatsapp
Joan Miquel Oliver, fotografiat aquest dilluns al terrat d'un hotel de Barcelona, en primer pla. Foto: ACN

Joan Miquel Oliver, fotografiat aquest dilluns al terrat d'un hotel de Barcelona, en primer pla. Foto: ACN

Joan Miquel Oliver està "joiós", encantat amb 'Pegasus', el seu nou disc en solitari, perquè amb la seva feina i les mescles de Quimi Portet ha quedat "increïble". No és fatxenderia, sinó convenciment i naturalitat, la mateixa que li permet confessar que quan va agafar la guitarra després de la dissolució d'Antònia Font es va sentir "buit" i "estrany". Però d'aquell impàs n'ha sortit un disc amb "més plenitud" musical que els seus anteriors àlbums en solitari, potser perquè ara no ha hagut de decidir què componia per al grup i què per a ell. Satisfet amb la part vocal del disc, una parcel·la que admet haver tingut "abandonada", Oliver avança que 'Pegasus' es pot llegir com un viatge per Mallorca.

No és un canvi radical ni tampoc forçat, però en aquest disc Joan Miquel Oliver es deixa anar amb la seva veu, segons ha reconegut a l'ACN. Menys contenció i més melodia, es podria resumir. Diu que, en part, ha estat gràcies a Quimi Portet, amb qui va gravar la part vocal del disc i després va fer les mestres, que el va animar a fer-ho.

"Jo entenia la veu com pura comunicació, identificada amb la paraula, amb la lletra, però amb aquest disc he estat conscient que la veu també és un instrument; una d'aquestes coses evidents que fas malament durant molts anys i no saps perquè", assumeix. La "part instrumental de la veu", reconeix, és quelcom que havia tingut molt abandonat, "també perquè no volia contaminar el sentit de la lletra". Però ara, alliberat d'aquesta premissa i encoratjat per Portet, diu que va jugar la "interpretació" de la veu sense complexos, amb un resultat "que a tu et sembla exageradíssim però que després és tirant a pla!".

 

"Estic joiós"

Joan Miquel Oliver no amaga la seva satisfacció amb el nou disc. 'Pegasus', enregistrat pràcticament en solitari després de l'adéu d'Antònia Font és un àlbum "destil·lat", diu l'ex guitarrista i compositor de l'històric grup mallorquí. Aparentment senzill, però bastant més elaborat que els seus treballs previs en solitari i amb moltes hores de feina, d'assaig i error' i d'anar restant elements, explica. L'altre element que caracteritza el disc és la intensitat de determinades composicions, així com l'ús desacomplexat -però selectiu- del sintetitzador.

"A vegades els músics patim massa per no avorrir a qui escoltarà", indica Oliver per explicar que en aquest disc també ha estat més fidel a les seves "idees inicials" quant a les composicions, amb més passatges musicals sense veu, o senzillament peces més llargues o amb reiteracions. En aquest sentit, reflexiona: " És veritat que en la meva trajectòria en solitari potser he pecat massa d'escuet".

Quant a l'univers simbòlic de l'àlbum Oliver explica que es va adonar, després d'haver escrit unes quantes cançons, que estava traçant "una mena de viatge per Mallorca". Influït pels seus passeigs amb bici i els mesos de convivència amb l'escalador Miquel Riera (dels quals en va resultar el llibre 'Setembre, octubre i novembre'), el músic evoca imatges i històries que "arrenquen a la mar, després porten cap a l'interior de l'illa i després arriben a la civilització".

Però si en aquell llibre, escrit a manera de diari, hi havia un rerefons de reivindicació de la Mallorca "digna" i oculta darrere el turisme desenfrenat, el disc no té la mateixa intenció. "Un disc és una cosa més imaginativa, una fantasia i un muntatge artístic", exposa. A més, a diferència d'àlbums anteriors, aquest està marcat per "l'escriptura automàtica" i la idea de "trobar més que de cercar".

El primer convençut que aquest disc és majúscul va ser Quimi Portet, que es va entusiasmar des de la primera escolta de les referències que Oliver li va enviar des de l'illa. "Aquest disc farà història", reprodueix Oliver amb la vehemència amb què li va deixar anar un dia la frase Portet. Potser per això, el músic i productor no va deixar que Oliver titulés l'àlbum 'Marès a radial', com volia inicialment el mallorquí. "Un dia sopant em va dir, Joan Miquel: un disc que passarà a la història no es pot titular 'Marès a radial'", recorda rient. La segona proposta (Pegasus), li va semblar bona.

 

Disc I després d'Antònia Font

La carrera musical d'Oliver és molt dilatada, i les aventures en solitari van arrencar almenys fa deu anys amb el disc 'Surfistes en càmera lenta'. Això si, 'Pegasus' és el primer disc que no neix a l'ombra dels Antònia Font i, poc o molt, això s'ha notat.

Quan feia un disc en un interludi de l'activitat del grup, explica, "inconscientment sempre estava maquinant alguna cosa per Antònia Font". Per això quan va agafar la guitarra per primera vegada després de la separació es va sentir "molt buit", com "tocant sense cap objectiu".

Però un dels efectes positius de la nova situació, un cop superades aquestes sensacions inicials, és la impressió que Oliver té d'haver fet un disc "per comparació amb els anteriors, possiblement amb una mica més de plenitud".

Temas

  • MÚSICA

Comentarios

Lea También